L'Emigrant amateur

Avui us recomanem un llibre que fa poc que tenim a la biblioteca: L'Emigrant amateur.

Robert Louis Stevenson, l'any 1876, va fer un viatge de Glasgow a Nova York en vaixell, com a passatger de segona en el vapor Devonia -de l'Anchor Line- per anar a trobar-se amb la seva estimada, Fanny Van Grift Osbourne. A l'arribada a Nova York es desplaçà en tren fins a San Francisco. Qui millor que un escriptor de la talla d'Stevenson per fer-ne un llibre?


L'Emigrant amateur és un bon testimoni de la vida d'un emigrant a bord d'un transatlàntic, la convivència amb altres emigrants d'origens geogràfics diversos: "un curiós assortiment de tot el Nord d'Europa". Interessant punt de vista d'un passatger de segona, la categoria menys estudiada i reflectida, potser, per no correspondre ni a les elits ni a la població més desfavorida. Com el mateix Stevenson sentencia "El grup de passatgers de segona potser no érem els més interessants de la nau"

De redacció sencilla i de lectura àgil i amena. Amb una prosa exquisida, "Durant deu dies, ara tots pertanyíem a un petit país de ferro que avançava damunt de les profunditats". O la desmitificació del viatge a un món millor: "L'emigració, abans una paraula de significat clarament alegre, va passar a tenir un to tristíssim a la meva oïda. No hi ha res més agradable d'imaginar i més patètic de contemplar. La idea abstracta, la que es té a casa és plena d'esperança i aventures ..."

El podeu llegir també en línia, en versió original, gràcies a la digitalització que n'ha fet la biblioteca de la Universitat de Toronto.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Revistes tardor 2013

Aquests són els continguts de les últimes revistes que han arribat a la Biblioteca del Museu Marítim.

En aquesta ocasió hem triat els articles:
  • "Els Bots de salvament a Vilanova". La Nostra mar : revista del Museu del Mar de Vilanova i La Geltrú. Núm. 31 (Juny 2012)
Relata la història dels tres bots de salvament que hi va haver a l'Estació de Salvament de Nàufrags de Vilanova que ajudaven a les tripulacions dels vaixells quan es trobaven en perill o naufragaven.
Es complementa amb un article de caire biogràfic sobre l'any dels negats, el 1886, i els actes d'homenatge que s'han retut.
  • Revista General de Marina (Agosto-Septiembre 2013)
Número dedicat íntegrament a la figura de Jorge Juan Santacilia, la Revista commemora així el tercer centenari del seu naixement.
Jorge Juan va participar en una gran empresa científica del segle XVIII, la determinació de la forma de la Terra, va dirigir la reforma de l'ensenyament de la nàutica i aplicà coneixements matemàtics a la construcció naval tal com va quedar reflectit al llibre Examen marítimo que podeu consultar a la Biblioteca del Museu.
  • "Brittany Ferries pioneer continues to rust away". Ships Monthly (October 2013)
Es denuncia el deteriorament del vaixell ro-ro grec Agios Dionisos S abandonat des del 2003 al port de Las Palmas de Gran Canaria. Va ser construït a Vigo el 1972 als Astilleros Construcciones S.A., Factoría de Rios amb el nom de Lilac, ha canviat de nom i propietari en quatre ocasions i té un futur incert.

Juan Carlos Díaz Lorenzo en el seu blog De la mar y los barcos també parla de la situació d'aquest vaixell.

Agios Dionisos S Foto: Carlos Moreno merchanships.info
  • "Ships' diaries : the blogs of yesteryear". Signals 104 (Sep.-Nov. 2013)
S'aprofundeix en algunes de les vivències, aventures i activitats quotidianes narrades per mariners, emigrants i altres persones que viatjaven a bord de vaixells i que les van deixar escrites en diaris de navegació que actualment custodia la Vaughan Evans Library, la biblioteca  de l'Australian National Maritime Museum. Ara són accessibles per internet a http://trove.nla.gov.au/collection sota la cerca "Diaries, letters, archives"

Recordeu que al document hi ha molts més articles i que tots els continguts estan a la vostra disposició a la Biblioteca MMB, per a més informació podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per telèfon o per correu electrònic.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

La Rosa de Alejandría / Manuel Vázquez Montalbán

"... allí estaba la quilla de La Rosa de Alejandría, secundando la maniobra de virar a babor en el inicio de la maniobra de atraque. Era como si llegara hasta él su casa, cuatro puntos cardinales propicios, una patria. Repasó la fisonomía del barco como se repasa el cuerpo del amor después de una larga ausencia o de un inútil olvido"

"El mar no existiría para él si no existieran los barcos y abrió los brazos como para acoger la mole blanca ya aquietada, pero en realidad era para abrazarse a sí mismo y retener la emoción íntima".

(Fragments de la novel·la La Rosa de Alejandría de Manuel Vázquez Montalbán)

Deu anys sense Vázquez Montalbán. Quants cops davant d'un fet d'actualitat havíem buscat què en deia Montalbán i trobàvem els seus brillants i encertats articles que ens ajudaven a interpretar la realitat alhora que ens feien passar una bona estona gaudint d'una redacció bella i impecable. Quantes vegades aquests deu anys ens hem preguntat "d'això què n'hagués dit en Manuel Vázquez Montalbán?

Aquest és un humil i senzill homenatge, sabem que no fem justícia limitant-nos a citar una novel·la de Carvalho i destacant la seva faceta periodística. Només que consulteu el catàleg de les biblioteques veureu la varietat temàtica i estilística de la seva obra.

Us recomanem aquest article de Juan Zamora sobre com es va documentar Montalbán per escriure La Rosa de Alejandría.

"Ah, La Rosa de Alejandría, qué bonito nombre para un barco"


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Guanyador del XIV Premi de recerca Josep Ricart i Giralt

El projecte “El port de Barcelona: objectiu militar durant la Guerra Civil de l’investigador Oriol Dueñas Iturbe ha guanyat  el XIV Premi de recerca Josep Ricart i Giralt, que convoca anualment el Museu Marítim de Barcelona juntament amb l'Institut Ramon Muntaner

Port de Barcelona. Bombardeig aeri italià (reproducció de "Assedio Aereo della Catalogna"). MMB
El Jurat del Premi posa en relleu, entre els vint treballs rebuts a concurs, que el projecte guanyador té la singularitat de tractar un aspecte poc treballat en obres de tipologia general.

Tots els treballs presentats han estat fidels a la temàtica objecte del Concurs, ser investigacions del camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítima a l’àrea de la costa catalana.

La dotació per al projecte guanyador és de 6.000 € i comporta la publicació del resultat de la recerca dins la Col.lecció Estudis del Museu Marítim de Barcelona. Per tant, el projecte guanyador també està previst es publiqui en aquesta col·lecció.


Acte de lliurament del XIV Premi de recerca Josep Ricart i Giralt

Facultat de Nàutica de Barcelona

Comunicat de l’MMB davant el trasllat de la Facultat de Nàutica de Barcelona

Des de fa uns mesos, les notícies del trasllat de la Facultat de Nàutica i de la venda, per part de la Universitat Politècnica de Catalunya, de la seu històrica que aquesta facultat ocupa han estat un tema present a les converses formals i informals mantingudes entre persones vinculades al món cultural i marítim.

El que llavors només era un rumor o una sospita malauradament es va confirmar en el decurs de l’acte solemne d’inauguració del curs acadèmic 2013-2014 del passat 3 d’octubre, per boca del vicerector d’infraestructures de l’UPC qui va afirmar que la facultat de Nàutica abandonaria la seva seu històrica amb tota seguretat i, tot sembla indicar, amb la major rapidesa possible.

Des del Museu Marítim de Barcelona, no podem deixar de manifestar la nostra preocupació per una notícia que ens afecta profundament per motius diversos. Des de fa uns anys hem assistit a la postergació sistemàtica fins arribar a la desaparició, de les empremtes que la història i la cultura marítimes del nostre país havien deixat a la ciutat, i molt especialment, al cor de la Barcelona marítima que s’articulava al voltant del port.
Unes petjades, aquestes, que ens identifiquen com a realitat social, cultural i urbana i que han constituït elements destacats d’un patrimoni marítim material i immaterial, testimonis d’un passat, un present i, fins ara crèiem i encara ho fem, un futur en els quals la mar hi és i s’hi fa notar.

En aquest escenari, la Facultat de Nàutica, hereva de l’Escola de Nàutica de Barcelona que el 1769 es posava en marxa per donar resposta a les demandes d’una societat civil en plena expansió econòmica, ha estat baluard d’una part essencial del patrimoni marítim: la ciència i la praxis de la navegació.

La seu que ara passarà a acollir, previsiblement, activitats que poc tenen a veure amb l’educació i la cultura, ha estat símbol material d’aquesta riquesa i punt de referència per a una àmplia col·lectivitat vinculada a les activitats marítimes. La seva construcció, impulsada per l’Institut Nàutic de la Mediterrània entre 1930 i 1932, testimonia la importància que els poders públics conferiren a aquest llegat marítim en un moment crucial per a la història de Catalunya.

El Museu Marítim de Barcelona és especialment sensible a aquesta circumstància perquè comparteix amb la Facultat de Nàutica aquests orígens, també sota l’aixopluc de l’Institut. Foren els primers passos d’una aventura que ha corregut paral·lela, compartint la missió de vetllar i divulgar el saber científic i el llegat patrimonial vinculats a la mar, i el veïnatge en el front marítim de Barcelona.

Lamentem profundament que les actuals circumstàncies de la Universitat Politècnica de Catalunya hagin conduït a aquest desenllaç i que no s’hagi pogut trobar una altra sortida a aquesta situació crítica que la reconversió de l’edifici en un establiment comercial i el desarrelament d’una institució amb prop de 250 anys de trajectòria docent i cultural, de l’entorn on es va gestar i es va anar configurant i canviant amb una vocació indiscutible de servei, de permanència i de futur.

Drassanes Reials multiusos

Quan diem que les Drassanes Reials era un lloc on es construïen i guardaven galeres no estem dient cap mentida però tampoc no estem dient tota la veritat. La història d’aquest conjunt arquitectònic és més complexa i més rica.

En rigor el que ara considerem un edifici, les Drassanes, és un conjunt de construccions fetes en diferents moments i que, totes juntes, donen una sensació d’unitat que no és del tot real. No hem d’oblidar que el que veiem ara és el que queda d’un conjunt més gran. En diferents ocasions s’han anat enderrocant parts importants, com ara la caserna de cavalleria -enderrocada el 1935- o el baluard del Rei, enderrocat cap al 1891. També cal remarcar que per sota d’una aparent homogeneïtat formal hi ha una certa varietat de construccions.

Baluard del Rei
Enderrocament Baluard de rei (Arxiu fotogràfic MMB 371F)

El més correcte fora dir que les Drassanes Reials de Barcelona són i han estat un conjunt arquitectònic que en el passat i en diferents moments ha contingut:

Un arsenal, fortins i baluards, una muralla, casernes, bateries d’artilleria, una fàbrica de canons, un parc i una mestrança d’artilleria -parc vindria a ser un magatzem i mestrança un taller o lloc de fabricació d’elements diversos-, magatzem d’armes curtes, etc. I, finalment, un museu marítim

Tots aquests usos diferents s’han ubicat en algun dels edificis que formaven una veritable ciutadella a ponent de la ciutat, entre les Rambles i les hortes de Sant Bertran, al peu de Montjuïc -seguint un eix llevant – ponent- i entre el mar i el final del raval de Barcelona -més o menys en sentit nord-sud.

Reconstruir aquest inventari d’edificis, el que s’hi feia i la seva història detallada és el que fem al Museu Marítim de Barcelona a través d’un projecte de recerca a llarg termini. Preguntar-se què és o que són les Drassanes Reials passa per esbrinar què s’hi feia a dins, per a què servien, i quin era el seu sentit. Pregunta complexa, perquè al llarg de més de set segles els usos han variat.

Veurem en un altra ocasió més detalls d’aquesta relació entre el continent i el contingut, i tot el que això ens diu del passat de les Drassanes Reials de Barcelona.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona