Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris congressos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris congressos. Mostrar tots els missatges

IV Congrés de la Mediterranean Maritime History. Barcelona 2014

7-9 May 2014 Barcelona
4th Conference Barcelona 7th-9th May 2014
Barcelona és una ciutat marítima i portuària. No es pot comprendre el seu present ni pensar el seu futur sense el mar. Més de dos mil anys d'història vinculada al mar han generat una cultura i un patrimoni que l'MMB preserva i difon. Aquesta és la nostra missió principal així com la promoció de la recerca i la creació de coneixement. Per això és un honor acollir el IV Congrés de la Mediterranean Maritime History Network.

La Mediterranean Maritime History Network constituïda a Malta l'abril del 2001 té com a focus d'investigació els diferents aspectes de la història i la cultura marítima des del s. XIII fins a l'actualitat: recursos naturals, ports, comerç marítim, diplomàcia, art i cultura, poder naval, cors i pirateria, projecció ideològica, ciència i tecnologia, lleure i turisme, etc.

S'han celebrat tres congressos. El primer va tenir lloc a Valetta (Malta) l'any 2002. El segon a Messina/Taormina (Itàlia) l'any 2006. El tercer a Izmir (Turquia) l'any 2010. L'MMB s'integrà a la xarxa el 2002 i a la clausura del Congrés del 2010 vam oferir la ciutat de Barcelona com a seu del quart congrés que se celebra aquesta setmana.

La nostra és una aposta a llarg termini que ultrapassa la celebració del IV Congrés. Per una banda, pensem que l'MMB pot esdevenir en el futur un punt de referència per als historiadors del nostre país, un punt de trobada que mira més enllà de la Mediterrània. Per altra banda, volem potenciar encara més el paper del Museu i els seus recursos com a motor de recerca en el camp de la història i la cultura marítima. Tot i que la recerca forma part del mandat del Museu no som una universitat o un centre d'estudis i, per tant, el nostre rol ha de ser diferent. El nostre potencial rau en el poder de comunicar, de crear un vincle entre els productors de coneixement i el gran públic. Podem i volem ser punt de trobada entre el món acadèmic i els destinataris finals, la societat, usant un llenguatge diferent.

És un plaer per a nosaltres acollir un col·lectiu de persones que, de ben segur, visitaran Barcelona amb una mirada diferent, des de la comprensió del valor que té el fet marítim en la història dels pobles. El mar uneix i separa alhora i un congrés com el que celebrem aquesta setmana ha d'unir-nos a través del coneixement. Els darrers anys hem fet un esforç enorme per recuperar i restaurar les Drassanes Reials de Barcelona, un tresor arquitectònic i símbol del passat marítim de Barcelona i del nostre país. Acollir a les seves naus un congrés d'història marítima centrat en la Mediterrània és una bona manera d'omplir de vida aquest antic arsenal.

Durant tres dies compartirem temps i espais més de 130 persones vingudes de diferents indrets (Espanya, França, Malta, Itàlia, Alemanya, Grècia, Regne Unit, Països Baixos, Estats Units, Canadà, Israel, Turquia, Romania, Ucraïna, Croàcia, Portugal, Austràlia, Noruega i Suècia). La varietat de participants aportarà diferents punts de vista i l'oportunitat d'intercanviar coneixement i de fer amistats. Estem segurs que el resultat científic de la trobada serà satisfactori per a tothom i esperem que aquesta experiència deixi un bon record a tothom.

Podeu consultar el programa

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Llarga vida a les biblioteques de museus

Acabo d'arribar de Madrid. De participar a les segundas Jornadas de Bibliotecas de Museos i em sento molt feliç. He compartit tres dies amb col·legues, bibliotecaris de museus, amb els mateixos anhels, amb problemes similars i amb unes ganes boges de continuar innovant i treballant de valent. D'unir esforços perquè tots sabem que units i col·laborant ajudem a donar millor servei als usuaris.

Al llarg d'aquests intensos tres dies he pogut copsar que les biblioteques de museus estan més vives que mai. Malgrat les diverses crisis: la "ditxosa" crisi econòmica, la crisi del llibre, la crisi d'una professió sovint oblidada i molts cops també poc valorada per nosaltres mateixos.


He vist que totes les crisis ens serveixen d'estímul. Trobem la manera de tirar endavant perquè estimem els nostres museus i també les biblioteques. Internet i les xarxes socials són els nostres aliats. I el treball en equip un deure ineludible.

Els bibliotecaris dels museus molt sovint ens hem sentit sols, hem treballat en condicions que un bibliotecari d'una biblioteca pública no es pot ni imaginar. Hem hagut de defensar coses tan bàsiques com un espai i uns equipaments dignes, el nostre nom, la nostra visibilitat. La nostra unió, la cooperació, la coneixença entre nosaltres ajuda a compartir els problemes. Però no els compartim per fer teràpia, per lamentar-nos i compadir-nos, ho fem per buscar la millor manera d'afrontar els esculls i les dificultats, per cercar un bé comú que revertirà en la societat.

No importa que ens separin centenars de quilòmetres. Som un col·lectiu imparable i dóna gust compartir professió amb gent tan activa.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

El arsenal de Cartagena

Los próximos días 27 a 30 de noviembre de 2012 tendrán lugar en Cartagena las II Jornadas de Historia y Patrimonio Naval. Este encuentro ha sido organizado conjuntamente por la Cátedra de Historia Naval y por el Arsenal Militar de Cartagena.

El Arsenal es un equipamiento militar del siglo XVIII que por su valor histórico y arquitectónico representa un tesoro del patrimonio marítimo español. Un tesoro que debe ser conocido y conservado. Los asistentes a las Jornadas podrán escuchar las aportaciones, entre otros, de la Dra. María Jesús Peñalver Martínez (Universidad Politécnica de Cartagena), la Dra. Cristina Roda Alcantud (Universidad de Murcia) o el Capitán del Navío Pedro Fontdevila Silva.

Plano de la plaza de Cartagena y su Arsenal

La Cátedra de Historia Naval es un ente interinstitucional impulsado por la Armada y la Universidad de Murcia . Tiene como objetivo principal desarrollar acciones formativas de investigación y transferencia de conocimiento sobre la Historia y el Patrimonio Naval. Desde su creación, el día 2 de diciembre de 2010, ha puesto en marcha diferentes iniciativas en el campo de la investigación que permitirán dar a conocer la historia naval a todos aquellos que se interesen por una historia marítima integral, multidisciplinar, pero que no estén familiarizados con los temas navales. Una de las primeras acciones fue, por ejemplo, la organización de las primeras Jornadas que tuvieron lugar los días 31 de mayo y 1 de junio de 2011, bajo el título "El futuro del Patrimonio Documental del Ministerio de Defensa".

Os invitamos a visitar la página web de la Cátedra y a seguir sus actividades.

Enric Garcia Domingo

IV Congrés de la Xarxa d’Història Marítima Mediterrània

El Museu Marítim de Barcelona i la Universitat de Barcelona organitzen la IV Mediterranean Marítime History Network Conference, que es celebrarà a Barcelona els dies 7, 8 i 9 de maig del 2014.

La iniciativa de constituir la Xarxa d’Història Marítima del Mediterrani (MMHN) es remunta a l’any 2000 i sorgeix de la necessitat dels investigadors de crear un grup de referència per a intercanviar informació relativa a la història marítima, amb una concepció amplia, entre els segles XIII i XX.

Las anteriors reunions es van celebrar a: Malta, La Valetta, l’abril de 2002; Messina i Taormina, Sicília, al maig de 2006 i finalment, la tercera Conferencia va tenir lloc a Izmir, Turquia, l’any 2010. En aquesta última reunió es va presentar i aprovar la candidatura del Museu Marítim de Barcelona per a la celebració del congrés a Barcelona al 2014.

La trobada de Barcelona té com a objectius aprofundir en el coneixement de la història marítima en l’àmbit mediterrani i promoure un fòrum de discussió i estudi estable sobre aquesta matèria a Espanya. Per aconseguir-ho, es compta amb la participació directa d’especialistes de gran prestigi en forma de comitè científic i es convida a participar a investigadors que desenvolupen el seu treball en el camp de la història marítima mediterrània a partir del segle XIII i des de qualsevol dels punts de vista d’aquesta disciplina.

Concretament, els temes d'estudi del Congrés són: La consideració del mar com font de recursos, via de transport i comunicació, projecció del poder, escenari de progrés científic i tecnològic o d'activitats d’oci o com a font d'inspiració de la cultura o del poder.

A la convocatòria de participació, trobareu com presentar les propostes de comunicació i informació referent al comitè científic.

Per a qualsevol consulta, podeu dirigir-vos a:  gonzalezsin@diba.cat




XI Trobada d’Etnologia Marítima

Us convidem a participar en l'onzena Trobada d’Etnologia Marítima que tindrà lloc el proper 15 de novembre de 2012, a les 16.30h, al Museu Marítim de Barcelona.

Aquests trobades, obertes a tothom, tenen l’objectiu d’intercanviar experiències i iniciatives en temes d'Etnologia Marítima. En aquesta ocasió, es parlarà de la relació de les dones i el mar en l'àmbit territorial català: L’Eulàlia Torra i l’Eliseu Carbonell presentaran la seva recerca Les filles del mar. Les dones del mar en la societat catalana.

Dones adobant xarxes al moll de Pescadors. ca. 1975. Autor desconegut. MMB
Imatge publicada a Històries de mar. Les col.leccions fotogràfiques del Museu Marítim de Barcelona
Aquest treball ha estat premiat amb el XII Premi Ricart i Giralt, que convoca anualment el Museu Marítim de Barcelona.

Si voleu obtenir informació bibliogràfica sobre la relació de les dones amb el mar, podeu consultar la guia temàtica creada per la Biblioteca del Museu: Dona i mar

Confirmeu l'assistència a la Trobada a eliseucarbonell@gmail.com  o bé a gonzalezsin@diba.cat



Barcelona i el mar: Congrés d'Història de Barcelona

Entre els múltiples congressos que se celebren a la ciutat de Barcelona, comptem de manera biennal amb el Congrés d'Història de Barcelona. Es tracta d'una activitat que, atenent als ritmes de la producció historiogràfica de la ciutat, estableix una especialització temàtica per a cadascuna de les seves edicions.

El mes de novembre del 2013 se celebrarà el XIIIè Congrés d'Història de Barcelona dedicat, en aquesta edició, a la vinculació de Barcelona amb la història marítima. És per això que el Museu Marítim de Barcelona està fortament implicat en l'organització d'aquesta edició -forma part del comitè organitzador- i  ofereix les seves instal·lacions per a la celebració de les diferents activitats que s'hi desenvolupin.

Aquest congrés coincidirà amb el segon centenari de la mort d'Antoni Capmany, autor de Memorias históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la antigua Ciudad de Barcelona (1779). En aquesta obra, que forma part del fons de la nostra Biblioteca, s'hi reflecteix la importància del món marítim dins la història de la ciutat.

Us recordem que el termini per a la presentació de comunicacions finalitza el mes de març de 2013  i que es regeix per les línies següents: 
  • El Port i la navegació
  • Les relacions marítimes 
  • L'apropiació urbana del mar
Des de la Biblioteca rebem aquest congrés com un trampolí per a la investigació de la  història marítima de la nostra ciutat i us convidem a participar-hi, també, a través de la consulta dels nostres fons, tant a la Biblioteca com a l'Arxiu i al Centre de documentació del Museu Marítim de Barcelona.

Data: Novembre 2013
Lloc: Museu Marítim de Barcelona
Informació: gonzalezsin@diba.cat 

Trobada d'etnologia marítima

Demà dijous 14 de juny, a les 16.30, tindrà lloc al Museu Marítim la X Trobada d'etnologia marítima.

Oberta a tothom, només cal confirmació d'assistència, el tema principal de la trobada de demà és l'emigració a Amèrica. 

Emigrants dinant a la coberta del vapor Conde Wifredo
(Arxiu fotogràfic MMB)
Parlarà Fabio Ragone, antropòleg visual i fotògraf, sobre l’Emigració italiana al con sud: les imatges d’un segle de migracions de la ruta: Nàpols-Gènova-Barcelona-Montevideo-Buenos Aires. 

Ragone, en la seva recerca, ha analitzat l’estètica i els missatges dels cartells promocionals de les navilieres que mostraven una imatge idíl·lica del lloc de destí, de terra promesa. Ell va poder comprovar que les migracions creen nexes i els llocs d'origen i destí es converteixen en espais d'intercanvi cultural.
El debat se centrarà en el viatge, l’escala a Barcelona i la travessa de l’oceà a partir de les vivències recollides en les entrevistes a emigrants que ha realitzat l'autor per a la seva recerca.

Les trobades, organitzades pel Museu Marítim, són un punt consolidat d'intercanvi per als professionals de l'etnologia marítima.

Confirmeu assistència a eliseucarbonell@gmail.com o bé a gonzalezsin@diba.cat.

El Centre de Documentació Marítima del MMB ha participat en les I Jornades d’Arqueologia Subaquàtica

Una de les millors coses que podem trobar a la Universitat són estudiants amb capacitat d’organitzar-se i crear instruments propis per resoldre les mancances de les institucions. A la Universitat Autònoma de Barcelona un grup d’estudiants interessats en l’arqueologia subaquàtica han creat Thalassa. Col·lectiu d’arqueologia subaquàtica. Entre els seus objectius directes, oferir un punt de trobada i d’intercanvi de formació i informació. Entre els indirectes, aconseguir que aquesta especialitat rebi el lloc que li correspon a la Universitat.

Entre les diferents activitats, el passat divendres 2 de març Thalassa va organitzar les I Jornades d’Arqueologia Subaquàtica. Amb la participació d’Antoni Palomo, UAB, especialista en arqueologia d’aigües interiors i co-director de les excavacions de La Draga, a Banyoles; Carles Aguilar, responsable del departament de protecció del patrimoni arqueològic de la FEDCAS i Enric Garcia, especialista en Història marítima i Cap del Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona.

Es van tractar temes diversos, com ara la consideració de l’arqueologia subaquàtica com una tècnica però sense perdre de vista el fet que som historiadors per sobre de tot, la necessitat de buscar la informació allà on es pugui per tal de conèixer el màxim ventall d’experiències, dins o fora del país, i de forma molt urgent la necessitat de fer recerca més enllà de les excavacions.

Cal donar suport a projectes com Thalassa i felicitar-nos del fet que en l’àmbit universitari puguin aparèixer iniciatives amb empenta, obertes i ambicioses. Podeu trobar més informació sobre les activitats de Thalassa al blog http://arqueothalassa.wordpress.com