Tocat i enfonsat 4-6

Us convidem a consultar els quatre últims números de Tocat i enfonsat. En aquesta ocasió els companys de l'Arxiu del Museu Marítim han dedicat les Gotes d'arxiu al Vaixell Manuel L. Villaverde, la Corbeta Prado i el Vaixell San Agustín en les edicions 4, 5, i 6 del Tocat i enfonsat.

La primera de les embarcacions, el vaixell Manuel L. Villaverde, va pertànyer a la Compañía Trasatlántica i s'enfonsà en col·lisionar contra una roca durant un dels seus viatges entre Barcelona i Santa Isabel.
En aquesta quarta edició del Tocat i enfonsat trobem documentació referent a la investigació oberta per la Compañía Trasatlántica a més d'un telegrama realitzat abans de l'accident.


La cinquena edició del Tocat i enfonsat està dedicat a la corbeta Prado, vaixell que es va enfonsar a causa de les fortes ràfegues de vent que el van abordar mentre estava amarrat al Port de Barcelona. 
La documentació que podeu trobar en aquesta edició es refereix al procediment que es va portar a terme per a l'extracció del derelicte i una relació d'objectes que no es van aconseguir vendre en la subhasta realitzada posteriorment amb l'objectiu de cobrir les despeses generades. 


Per acabar, l'embarcació objecte de la sisena edició del Tocat i Enfonsat és el vaixell San Agustín que es va enfonsar a causa d'una col·lisió a Isla del Medio a l'estret de Magallanes (Xile) l'any 1900. Tot i que el capità va aconseguir salvar la tripulació i moure el vaixell fins amarrar-lo de proa i popa a terra, no va poder evitar l'enfonsament de l'embarcació. 
La documentació inclosa en el sisè Tocat i enfonsat és un croquis que mostra l'itinerari seguit pel vaixell durant l'accident. 


El arsenal de Cartagena

Los próximos días 27 a 30 de noviembre de 2012 tendrán lugar en Cartagena las II Jornadas de Historia y Patrimonio Naval. Este encuentro ha sido organizado conjuntamente por la Cátedra de Historia Naval y por el Arsenal Militar de Cartagena.

El Arsenal es un equipamiento militar del siglo XVIII que por su valor histórico y arquitectónico representa un tesoro del patrimonio marítimo español. Un tesoro que debe ser conocido y conservado. Los asistentes a las Jornadas podrán escuchar las aportaciones, entre otros, de la Dra. María Jesús Peñalver Martínez (Universidad Politécnica de Cartagena), la Dra. Cristina Roda Alcantud (Universidad de Murcia) o el Capitán del Navío Pedro Fontdevila Silva.

Plano de la plaza de Cartagena y su Arsenal

La Cátedra de Historia Naval es un ente interinstitucional impulsado por la Armada y la Universidad de Murcia . Tiene como objetivo principal desarrollar acciones formativas de investigación y transferencia de conocimiento sobre la Historia y el Patrimonio Naval. Desde su creación, el día 2 de diciembre de 2010, ha puesto en marcha diferentes iniciativas en el campo de la investigación que permitirán dar a conocer la historia naval a todos aquellos que se interesen por una historia marítima integral, multidisciplinar, pero que no estén familiarizados con los temas navales. Una de las primeras acciones fue, por ejemplo, la organización de las primeras Jornadas que tuvieron lugar los días 31 de mayo y 1 de junio de 2011, bajo el título "El futuro del Patrimonio Documental del Ministerio de Defensa".

Os invitamos a visitar la página web de la Cátedra y a seguir sus actividades.

Enric Garcia Domingo

Uros : els pobladors del llac


Ens traslladem fins més enllà de l'oceà, més concretament fins a Perú, per a presentar-vos unes creacions certament curioses de construcció naval. Es tracta de les barques anomenades Yampu.
DSCN1624
Una barca Yampu.

Per a poder veure navegar les Yampu s'ha d'anar fins al Llac Titicaca, el llac navegable més alt del món a 3.800 metres sobre el nivell del mar i visitar les Illes flotants dels Uros, una de les ètnies més antigues de Sud-amèrica.

Construides pels pobladors d'aquestes illes, que s'anomenen a ells mateixos Uros, les Yampu són barques fetes a partir de l'entrellaçat de totora, una planta que els pobladors de les illes extreuen del llac durant l'època de pluges. Aquesta planta es deixa assecar al sol i, gràcies a la seu alt nivell de flotabilitat, la poden fer servir per a confeccionar des de les seves barques, les petites cases on viuen, una gran varietat d'objectes d'artesania i, fins i tot, la propia illa on s'estableixen a viure (que té un gruix d'uns 3 metres i flota, literalment, sobre el llac).
DSCN1628
Una de les Illes flotants i les cases on viuen els Uros. Tot fet amb Totora.

Tot i que puguin semblar barques poc resistents, poden arribar a transportar fins a 20 persones en 2 nivells de seients. 

La comunitat dels Uros es distribueix en diferents illes dins el llac Titicaca. Són grups de persones reduïts, entre cinc i deu famíles per illa i porten una vida totalment fidel als seus avantpassats. Tot i que han anat incorporant elements actuals com pot ser l'electricitat, a partir de plaques fotovoltaiques que els hi permeten  tenir llum dins les cabanyes, la seva subsistència es basa en la pesca en el llac i el turisme, a través de visites i la venda d'artesania. 

El poble dels Uros i el seu entorn són un clar exemple d'aprofitament de la natura que ens envolta. 

Paisatge del Llac Titicaca.
Paisatge del Llac Titicaca

Amb aquest escrit Meritxell Barea -que està fent pràctiques del Grau d'Informació i Documentació- ha volgut compartir el seu viatge i les seves vivències amb tots vosaltres i, alhora, fer un homenatge a la natura presentant aquestes barques fetes artesanalment. Com ella diu: "Cal un passeig amb barques com aquestes per poder gaudir dels paisatges i les múltiples cultures que conté el nostre planeta".