Revistes de l'estiu 2013

Aquests són els continguts de les revistes que han arribat a la Biblioteca del Museu Marítim durant el mes d'agost. Doneu un cop d'ull als sumaris ja que el que nosaltres destaquem no té perquè ser el que més us interessi a vosaltres.



En aquesta ocasió us expliquem el que han publicat les següents revistes: 
  • Curator : The Museum Journal (July 2013)
Número que exposa experiències que faciliten l'accessibilitat física o digital als museus a totes les persones amb discapacitats.  
  • Ships Monthly (September 2013)
"The Tall Ship in Glasgow": Sobre el Glenlee que actualment es pot visitar a Glasgow, és una de les principals atraccions de la ciutat escocesa. Aquest veler durant 60 anys va ser el vaixell escola espanyol Galatea. L'any 1992 va tornar al Regne Unit per ser restaurat i va recuperar el nom amb el qual havia estat botat l'any 1896.

Magazines ©Pere Sanz

  • Revista General de Marina (Julio 2013)
"Los Buques de la Armada en Barcelona": article d'Albert Campanera sobre vaixells de l'Armada espanyola que han estat vinculats a la ciutat de Barcelona al llarg de la història entre d'altres la corbeta Tornado, el minador Eolo i el portahidroavions Dédalo.
  • Revista de Museología 56 (2013)
Número dedicat a experiències 2.0 als museus. La idea principal és que els museus han d'assumir la importància creixent de les xarxes socials i les han d'implementar en els centres en la manera de treballar. Cal un canvi de concepció i de mentalitat que obliga als professionals dels museus a estar al dia  continuament i que obre un univers d'intercanvi d'informació, participació i comunicació molt enriquidor tant per a la institució com per al públic.
  • Sàpiens 132 (agost 2013)
"Viure al Born 1700" Sàpiens s'endinsa, gràcies a l'encaix entre els documents notarials i cadastrals que es conserven i les troballes arqueològiques, en el barri que la derrota de 1714 va fer desaparèixer. Se situen i descriuen els carrers i les cases que han quedat al descobert i les seves restes que ara es poden visitar.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

El Poder de les paraules

Un dels primers dilemes que se’ns planteja davant de l’edifici que acull el Museu Marítim de Barcelona és com l’hem d’anomenar: drassana, drassanes, Drassana, Drassanes, Drassanes Reials, Reials Drassanes.

Etimològicament, tot sembla tenir el seu origen en una expressió àrab que es translitera de diferents formes (dar-a-sina, dar-çana-a, dar as-sana, etc.) i que ve a significar casa o lloc de fabricació, taller, etc. En català antic podem trobar mots com ara drassana, darassana, daressana, daraçana, dreçana, drassanal, adraçana, teraçana, etc., i naturalment també en plural.

Oficialment, l’edifici actual rep el nom de Drassanes Reials de Barcelona. No obstant, molts encara recordem quan es deia Reales Atarazanas i com es va traduir durant un temps com a Reials Drassanes.

Històricament, s’ha parlat de Drassana, en singular. Sovint s’anomena Drassana o Drassana vella, en singular, per referir-se al primer espai de construcció naval que hi va haver a Barcelona prop d’on ara es troba l’edifici de Correus. Quan es va contruir el nou equipament a ponent de la ciutat, les actuals Drassanes, també adoptaren el nom en singular: Drassana NovaTotes dues drassanes van funcionar simultàniament durant més de cent anys, la nova acollint l’activitat de la corona i la vella, l’activitat del Consell de Cent.
Segell Bernat Descoll
Segell de Bononat Descoll, primer i únic conservador de les Drassanes, que en temps de Pere III era responsable de totes les Drassanes de la Corona d’Aragó

El procés que ens ha portat a parlar-ne en plural ha estat molt llarg (sis o set segles) i, sens dubte, és conseqüència de l’existència de diferents paraules, en diferents idiomes, que estan emparentades i tenen a veure amb el món dels vaixells, en general, i de la construcció naval en particular.

A més a més de lloc per a la construcció de vaixells, el nom també té relació directa amb dàrsena, en el sentit de part més abrigada o espai arrecerat dins d’un port. En castellà, “atarazana” mostra aquesta vinculació clarament. També s’hi pot veure un lligam amb arsenal (com equipament militar en el sentit ampli de base naval), tot i que s’acostuma a fer servir la paraula “astillero” com a lloc de construcció. Podeu consultar, per exemple, el Diccionari etimològic d’en Joan Coromines per tal de trobar més detalls.

El més important és recordar que tot gira al voltant de la construcció i el manteniment dels vaixells, i en el cas de les Drassanes amb majúscula s’hi afegeix la idea d’un establiment públic vinculat principalment a la construcció, el manteniment i l’aixopluc de les flotes de galeres que constituïen la força naval en època medieval i moderna. Per tant, les Drassanes Reials no es poden desvincular de la seva funció militar.