El Cala Llamp i, sobretot, la Lluna



La tarda de dissabte vàrem passar una estona agradable xerrant sobre La lluna i el Cala Llamp de Baltasar Porcel. 
Dues setmanes abans havíem visitat al Palau Robert l'exposició Baltasar Porcel, Mallorca, Barcelona el món. Les primeres sales de l'exposició ens van servir per entendre aspectes que apareixen al llibre. 
L'exposició -que té com a comissari l'escriptor Julià Guillamon- es podrà veure fins al 28 de febrer. A partir del març es podrà visitar a Mallorca.
Membres del Club de lectura

La lectura del llibre ens ha provocat impressions semblants a tots els presents. Destaquem la gran bellesa de les descripcions, unes descripcions detallades que creen l'ambient i ens presenten els personatges a fons però en cap cas es fan pesades. En canvi, el que es comenta és la dificultat de comprensió per l'ús de vocabulari mallorquí que tots, però, reconeixem necessari perquè fa ben realista el relat. I que aprovem com a repte d'aprenentatge.

I llavors, com sempre, evoquem llibres comentats en anteriors edicions del Club. Que si "Moby Dick sí que era excessiu amb les descripcions" ... algú recorda els personatges de Capitans intrèpids "Kipling no aprofundia en les seves personalitats" i es pregunta si potser Porcel es recrea massa en els personatges i s'oblida de vertebrar una història. La resposta que rep és que els personatges estan molt ben descrits i ajuden a teixir la trama
De fet és un plaer recordar cada personatge i com es trenen les relacions entre ells i entre el passat i el present. Com, uns fets passats, determinen el present de tots ells. Sï, però qui vertebra? I un diu "La columna vertebral és el títol: la lluna, testimoni present durant totes les nits del relat i la desencadenant del final ... Sobretot la lluna d'agost però també el Cala Llamp principal escenari, on els mariners se senten confortables. Només cal recordar el patró que no pot dormir a terra ferma perquè troba a faltar el bressol de les ones.
També es va coincidir i destacar el sentit de l'humor (la botadura del Marianito), la crítica mordaç (episodi de la medalla de salvament).

Aquest llibre el vàrem llegir gràcies a la proposta que va fer el lector que ens segueix des de Mallorca. Setmanes abans de la sessió ens va enviar anotacions i dissabte les vàrem compartir. Ens fa molta il·lusió poder tenir una visió mallorquina del text. Aquí en teniu un full, val la pena llegir-lo:


"Les històries reflecteixen la manera de viure dels mallorquins als anys 50 i dóna la visió d'un món ja desaparegut i força dur", comenta una altra companya per email. 

I surten més temes, l'enyorança de la Cuba de principis de segle quan els protagonistes més grans eren joves, la llibertat perduda, la música i l'alegria. La vida a terra, quan són a Andratx. El contraban. Els anys previs a la guerra civil amb il·lusions i ideals que es perden durant la guerra. Les traïcions. 

El contrast entre personatges per uns "viure embarcat és perdre la vida" perquè s'ha convertit en una feina monòtona i desitja una vida millor per al seu fill. En canvi, el que de jove va patir "va descobrir un món on no hi feia res tenir tics als ulls i ser petit" i ara de gran, amb una vida inestable sap viure al dia i al mar se sent rejovenit i lliure. La vida al mar: un món en moviment, "horitzons infinits i canviants, sortir els matins a coberta i sentir-se ple i potent sota el sol i solcant el mar... En mar hom governa la seva pròpia brúixola, i en terra, en canvi, sent la soledat, una soledat immòbil, silenciosa, constant".


La Lluna i el Cala Llamp una novel·la que recomanem, que amb la relectura millora, cada cop gaudeixes més dels detalls, de la trama, de l'ambient. Gràcies a tots els que feu possible enriquir la lectura.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Joan Espinàs, un jove navegant

Ens fa molta il·lusió que usuaris de la Biblioteca vulguin compartir les seves investigacions amb vosaltres per mitjà de Bitàcola MMB. Eulàlia Espinàs i Carme Urgell han creat la web Viure navegant on van recollint la història del seu avantpassat, Joan Espinàs, capità de la marina mercant. Un bon exemple de difusió històrica.

Un jove navegant en temps de la Primer Guerra Mundial

Amb la mirada posada en el centenari de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i com a complement al web Viure navegant hem creat la secció "Vivències del jove navegant Joan Espinàs en temps de la primera guerra mundial".
Font: http://viurenavegant.info/?p=525
Joan (dret) any 1913
En Joan Espinàs Font era un jove que començava a navegar quan la Primera Guerra Mundial va esclatar. Aquesta nova secció del web se centra en els episodis viscuts pel joveníssim Joan quan, tot just declarada la guerra, comença els estudis de nàutica després de decidir -gràcies a diversos viatges anteriors- la seva vocació per la navegació.

Amb els anys va ser capità de la marina mercant i la navegació va ser la seva manera de viure. El web Viure navegant, encara inacabat, recull els escrits, cartes i altra documentació dels seus 50 anys de navegació.

L'espai recentment creat sobre la Primera Guerra Mundial reuneix la correspondència i els escrits personals en els que descriu les vicissituds que visqué i presencià en aquells viatges primerencs enmig de temps de guerra, complementats amb enllaços i informació recollida en diverses fonts documentals històriques.

Alfredo (Font: Viure navegant)
Brickbarca Alfredo primera singladura d'Espinàs
Van ser uns viatges molt llargs, a l'oest (Jacksonville, USA) i a l'est més llunyà (Manila, Filipines) amb rutes allunyades de la Mediterrània, un mar en conflicte, però amb inevitables retorns a Barcelona. És en la zona geoestratègica mediterrània on visqué de primera mà tot el seguit d'esdeveniments que es documenten en aquesta nova secció de Viure navegant.

Un relat testimonial inèdit d'ara fa cent anys però ben actual.

Eulàlia Espinàs i Carme Urgell