dilluns, 14 de desembre de 2015

El Cala Llamp i, sobretot, la Lluna



La tarda de dissabte vàrem passar una estona agradable xerrant sobre La lluna i el Cala Llamp de Baltasar Porcel. 
Dues setmanes abans havíem visitat al Palau Robert l'exposició Baltasar Porcel, Mallorca, Barcelona el món. Les primeres sales de l'exposició ens van servir per entendre aspectes que apareixen al llibre. 
L'exposició -que té com a comissari l'escriptor Julià Guillamon- es podrà veure fins al 28 de febrer. A partir del març es podrà visitar a Mallorca.
Membres del Club de lectura

La lectura del llibre ens ha provocat impressions semblants a tots els presents. Destaquem la gran bellesa de les descripcions, unes descripcions detallades que creen l'ambient i ens presenten els personatges a fons però en cap cas es fan pesades. En canvi, el que es comenta és la dificultat de comprensió per l'ús de vocabulari mallorquí que tots, però, reconeixem necessari perquè fa ben realista el relat. I que aprovem com a repte d'aprenentatge.

I llavors, com sempre, evoquem llibres comentats en anteriors edicions del Club. Que si "Moby Dick sí que era excessiu amb les descripcions" ... algú recorda els personatges de Capitans intrèpids "Kipling no aprofundia en les seves personalitats" i es pregunta si potser Porcel es recrea massa en els personatges i s'oblida de vertebrar una història. La resposta que rep és que els personatges estan molt ben descrits i ajuden a teixir la trama
De fet és un plaer recordar cada personatge i com es trenen les relacions entre ells i entre el passat i el present. Com, uns fets passats, determinen el present de tots ells. Sï, però qui vertebra? I un diu "La columna vertebral és el títol: la lluna, testimoni present durant totes les nits del relat i la desencadenant del final ... Sobretot la lluna d'agost però també el Cala Llamp principal escenari, on els mariners se senten confortables. Només cal recordar el patró que no pot dormir a terra ferma perquè troba a faltar el bressol de les ones.
També es va coincidir i destacar el sentit de l'humor (la botadura del Marianito), la crítica mordaç (episodi de la medalla de salvament).

Aquest llibre el vàrem llegir gràcies a la proposta que va fer el lector que ens segueix des de Mallorca. Setmanes abans de la sessió ens va enviar anotacions i dissabte les vàrem compartir. Ens fa molta il·lusió poder tenir una visió mallorquina del text. Aquí en teniu un full, val la pena llegir-lo:


"Les històries reflecteixen la manera de viure dels mallorquins als anys 50 i dóna la visió d'un món ja desaparegut i força dur", comenta una altra companya per email. 

I surten més temes, l'enyorança de la Cuba de principis de segle quan els protagonistes més grans eren joves, la llibertat perduda, la música i l'alegria. La vida a terra, quan són a Andratx. El contraban. Els anys previs a la guerra civil amb il·lusions i ideals que es perden durant la guerra. Les traïcions. 

El contrast entre personatges per uns "viure embarcat és perdre la vida" perquè s'ha convertit en una feina monòtona i desitja una vida millor per al seu fill. En canvi, el que de jove va patir "va descobrir un món on no hi feia res tenir tics als ulls i ser petit" i ara de gran, amb una vida inestable sap viure al dia i al mar se sent rejovenit i lliure. La vida al mar: un món en moviment, "horitzons infinits i canviants, sortir els matins a coberta i sentir-se ple i potent sota el sol i solcant el mar... En mar hom governa la seva pròpia brúixola, i en terra, en canvi, sent la soledat, una soledat immòbil, silenciosa, constant".


La Lluna i el Cala Llamp una novel·la que recomanem, que amb la relectura millora, cada cop gaudeixes més dels detalls, de la trama, de l'ambient. Gràcies a tots els que feu possible enriquir la lectura.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona