Club de lectura. Profunditats de Henning Mankell

La tarda del dissabte 26 de gener ens reunirem els membres del Club de lectura de la Biblioteca del Museu Marítim per comentar el llibre Profunditats de Henning Mankell.
Mankel inicia la novel·la amb el relat d'uns fets que són conseqüència dels fets esdevinguts en el passat i que el lector desconeix però intueix. Aquest és un recurs que l'autor sovint utilitza i que confereix un vel de misteri al relat. Profunditats no és una novel·la policíaca tot i que conté molts trets de les altres obres de Mankell —intriga, tensió, esdeveniments al límit, personatges convulsos, girs inesperats, misteris, situacions angoixants, incòmodes. També hi són presents a la novel·la El Xinès que ja us vàrem recomanar fa gairebé quatre anys en aquest blog.
Si en un aspecte van coincidir els membres del Club de lectura va ser en el rebuig a la personalitat del protagonista que amb els seus fets i les seves accions només intentava amagar-se d'ell mateix. Encara que el sentiment de rebuig inicialment faci suposar que comentem negativament la novel·la queda clar que l'autor aconsegueix transmetre i reflectir el caràcter del protagonista. També a Crim i càstig —per exemple— Dostoeivski ens fa menysprear Raskolnikov. Al final vàrem reconèixer que tots podem tenir un costat fosc.
Profunditats, Profundidades, Depths
Profunditats de Henning Mankell
L'obra està protagonitzada per l'hidrògraf Lars Tobiason Svartman, oficial de la marina sueca. L'acció se situa a les fredes aigües del Bàltic a l'inici de la Primera Guerra Mundial. Lars és un home reservat, meticulós acostumat a guardar les distàncies, obsessionat per les mesures. Un home que creu que ho controla tot, endut pels esdeveniments que ell mateix provoca en la seva lluita vital constant. La novel·la parla de mesura, seguretat, certesa i de descontrol, obsessió i incertesa. Aconseguirà el protagonista controlar la seva vida, continuarà tenint-ho tot controlat?
Un petit tret a destacar de l'obra és la importància de la mirada, dels ulls, com a expressió i com a símbol de sinceritat.
Us recomanem i convidem a endinsar-vos en la ment de Lars Tobiason Svartman. L'obra, dividida en 206 capítols breus, alguns de poques línies, conviden a la pausa i la reflexió un cop acabat cada capítol. Abrigueu-vos bé!
Aquestes i altres reflexions, a més d'informació sobre l'autor i la seva obra les trobareu al Dossier de lectura que vàrem preparar per a la sessió del Club i, que si voleu us podeu descarregar.
La propera sessió serà el 16 de març al voltant del llibre Motí al Bounty de John Boyne. Parlarem de tota la literatura que ha inspirat el motí més famós de la història i de la visió que s'ha donat a les diverses versions cinematogràfiques.

Gotes d'arxiu 8 : El Port de Barcelona dels anys 80

Les Gotes en aquesta ocasió estan dedicades a les "Golondrinas".

Amb nom d'au migratòria, les "Golondrinas" segueixen mostrant Barcelona des del mar a petits i grans. I, després de tants anys, s'han integrat en el paisatge marítim de la ciutat.

Segurament les hem vist tots, amarrades o navegant, però ... hem vist el seu esquelet? Al Gotes d'Arxiu 8 trobareun una part molt important de la seva estructura.

Club de lectura. Ronda naval sota la boira

La tarda del 15 de desembre vàrem celebrar la sessió de club de lectura dedicada a l'obra de Pere Calders Ronda naval sota la boira. Tothom va coincidir que era una gran novel·la que, encara que hagués estat publicada l'any 1966, segueix essent d'actualitat.
El vaixell simbolitza un petit univers tancat i en crisi on els protagonistes estan abocats a un destí comú, tràgic i anunciat. Abarquen un ventall ampli de comportaments i caràcters humans : alguns grotescs, ingenus, pessimistes, avars, altres manipuladors, amb obsessions, febleses, manies, conflictes, tot el que es pot trobar al món real.
Molts van comentar que estava ben documentada, amb diversos nivells de lectura. Altres van recordar fragments del llibre de gran bellesa. Per exemple una cita que diu "Navegar és indispensable i viure no". Es va interpretar el mot navegar com a sinònim de viure activament. Una participant va afegir una dita que havia après feia anys: "A la vida es pot anar de viatger o de maleta, si vas com a maleta no veus res".
Els usuaris van reconèixer que Ronda naval està farcida de frases que fan pensar: "El mar és com la vida d'un amic, no cal entendre-ho tot".
Tots van coincidir que tenia un vocabulari difícil de comprendre, amb paraules desconegudes però la lectura resultava fàcil gràcies a l'estil acurat de Calders
Tal com va passar amb Lord Jim gairebé cada usuari tenia exemplars de diferents editorials.

Diverses edicions de Ronda naval sota la boira
Un aspecte que van destacar els lectors és la importància de conèixer la vida de l'autor, el context en el qual va viure, i que la majoria de nosaltres també hem viscut, per poder entendre les metàfores de la novel·la. El lector que ha viscut i viu o coneix la història del país podrà interpretar i entendre molts més girs simbòlics de l'autor.
L'humor i la ironia no amaguen en cap moment la intenció de no deixar indiferent el lector ja que l'absurd i les situacions tragicòmiques ajuden a extreure conclusions i a pensar més enllà, a reflexionar, a qüestionar-ho tot.

L'estructura de l'obra és una declaració d'intencions. Calders —editor del diari del protagonista, Oleguer Sureda— proposa i dialoga amb el lector. La lectura del llibre, els comentaris al final de cada capítol, les instruccions d'ús aconsellades per l0autor semblen un joc entre Calders i el lector i té un cert paral·lelisme amb l'actitud dels passatgers del Panoramic que, tot i saber el tràgic final es comporten amb naturalitat com si fossin dins d'un joc de rol.

Una gran novel·la, un llibre que mereix ser més conegut. Us el recomanem, us ho passareu molt bé.

La propera novel·la que comentarem el 26 de gener serà Profunditats de Henning Mankell.

Revistes del mes de desembre

Aquests són els sumaris de les revistes que han arribat a la Biblioteca del Museu Marítim durant el mes de desembre:
Destaquem els articles:
  • Tabakdosen für Seefahrer de Detlev Ellmers. Deutsches Schiffahrtsarchiv. Núm. 34 (2011)
    Article sobre capses  per guardar tabac de manufactura holandesa del S XVIII, de les fetes a mà en fusta a les de llautó fabricades en sèrie que van pertànyer a homes de mar. Totes elles profusament decorades, les capses no eren només un objecte pràctic d'ús corrent sinó també un objecte de prestigi.
  • The Ma'agan Mikhael Shipwreck de Yaacov Kahanov. R.I.M.S. News : University of Haifa. No. 37 (2011) The Leon Recanati Institute for Maritime Studies.
    És un dels principals projectes del centre, un artefacte científic que contribueix a l'estudi de la construcció al món antic. Després de 25 anys de recerca, estudis i publicacions científiques encara hi ha qüestions sense resoldre, caps sense lligar i la construcció d'una rèplica és encara un pla de futur. Les resten estan exposades al Hecht Museum de la Universitat de Haifa amb gran encert.
    L'article parla del descobriment del derelicte l'any 1985, dels materials que contenia, de les parts del casc que s'han conservat, de la conservació de la fusta i de l’origen del vaixell.
    A la Biblioteca tenim un article de Mariner’s Mirror de l'any 2004 que ja en parla: 90.1: 6-28 Kahanov, Y. ; Pomey, P. "The Greek Sewn Shipbuilding Tradition and the Ma'agan Mikhael Ship : a comparison with Mediterranean Parallels from the Sixth to the Fourth Centuries BC".
  • Un altre article de la revista R.I.M.S. que remarquem és The Revolutions in the Middle East : The Dramatic Changes in the Marine Biota of the Levant d'Ehud Spanier i Dor Edelist.
    Els autors exposen un estudi sobre l'increment de la temperatura de l’aigua del mar en menys de 20 anys, els efectes en els recursos marins, l’aparició d’espècies invasores. I es pregunten si s’està tropicalitzant la zona.
  • Historias de la mar : Un crucero a toda costa de Luis Jar Torre. Revista General de Marina. Noviembre 2012.
    Fa un estudi complet sobre el Costa Concordia, la seva vida i el seu naufragi, i les causes del sinistre que divideix en factor imprevist, factor humà, factor sort i factor afegit. Aquest article ampliat i millorat el podeu llegir a http://grijalvo.com/Jar/Costa_Concordia.htm
  • L'aventura de navegar : tres mostres masnovines de Joan Muray.
    Tres exemples de viatges de tres pilots masnovins del S. XIX extrets dels seus quaderns de bitàcola o del quadern d'horaris. Es tracte d'un viatge comercial a l'Amèrica Central amb la pollacra goleta Araucana, un altre a Amèrica del Sud amb vaixell de vapor i l’últim viatge és del 1891 a l'Amèrica del Sud amb el bergantí-goleta Pronta durant onze mesos del viatge de pràctiques com a pilot.