Cultura del mar

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar Cultura del mar, un recull de llibres, revistes i pàgines web de tema marítim.

El criteri per fer la tria de llibres i revistes havia de complir les següents condicions:
  • Ser de tema marítim
  • De caire divulgatiu tenint en compte que s'adreça a usuaris de biblioteca pública en general no pas a científics o públic especialitzat.
  • Disponibles en el mercat editorial.
Aquest darrer punt ha fet descartar alguns llibres marítims bàsics, a vegades editats no fa massa temps i de gran qualitat però que desgraciadament ja no es troben a la venda. Es podria afirmar que aquesta bibliografia és un reflex del que ofereix el mercat editorial. Potser caldria reflexionar-hi. Per exemple de fars o del mar en la pintura, no hi ha cap llibre divulgatiu a la venda a hores d'ara, n'havíem triat uns quants d'aquests temes i ens adonarem que ja estan descatalogats. Per la qual cosa no és una bibliografia ideal és, però, una guia pràctica, elaborada amb cura, els llibres han estat triats amb rigor.
L'experiència ha estat molt positiva. Ha estat fruit d'un treball col·laboratiu, hi hem participat diverses biblioteques públiques i, com a especialitzada, la biblioteca del Museu Marítim. Coordinades per Jordi Llobet del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Personalment he tingut el plaer de treballar colze a colze, però a distància, amb la Cristina González de la Biblioteca Comarcal de Blanes i ens hem donat ànims en moments crítics. He rebut ajuda, assessorament i orientació de moltes persones, segur que em deixaré algú, tot i així m'arrisco, del Museu Marítim els savis consells i bon criteri de l'Enric Garcia; la Dolors Bernal i la Sílvia Dahl han ajudat a la tria de fotos que il·lustren part de la Guia. El bibliotecari Manuel Campos -sempre virtualment alerta, capaç de trobar webs excel·lents- em va ajudar amb un gran nombre de recursos electrònics; l'Albert Pla també ens ha ajudat en els llibres de navegació així com els llibreters de la desapareguda Espai Mar. No puc deixar d'esmentar en Jordi Garcia, l'altra cara visible d'aquesta biblioteca, sempre disposat a donar un cop de mà i a escoltar-me en els moments que les ressenyes se'm resistien.

M'ha agradat col·laborar amb bibliotecaris, com a bibliotecària m'hi entenc, són gent seriosa, amb empenta i sempre a l'última. Com em deia fa pocs dies en Vicente Sanahuja de Vida marítima: "Me equivoqué de carrera, tenia que haberme hecho bibliotecario, como os envidio".

Us convidem a donar-hi un cop d'ull, si trobeu algun llibre, revista o recurs que us desperti la curiositat ens donarem per satisfets. No hi busqueu cap mena de favoritisme, d'intenció amagada. Ha estat feta amb imparcialitat i distància, com una pinzellada orientativa en un món apassionant com és el de la cultura del mar.

Esperem comentaris i suggerències.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Revistes del mes de maig

Com cada mes aquí teniu els sumaris de les revistes que han arribat a la Biblioteca durant el mes de maig:
Destaquem els articles:
  • Les bouteilles à la mer. Le Chasse-Marée. Núm. 250 (Mai-June 2013)
    Aquest article, que sorprenentment no surt al sumari, gira entorn dels missatges dins de botelles. A l'imaginari col·lectiu les botelles amb missatge estan associades als naufragis però han servit també com a mitjà de comunicació. Tal com va passar, per exemple, al 1916 quan el zepelí alemany L19 va amarar d'urgència a les gèlides aigües de la Mar del Nord i el seu capità escriví els fets en un missatge dins d'una botella, per denunciar que un vaixell britànic no els va socórrer. El missatge va arribar a les costes de Suècia sis mesos més tard. Els serveis secrets d’Elizabeth I d'Anglaterra ja van recórrer a aquest mitjà de comunicació al segle XVI per tal de transmetre els seus correus confidencials. Fins al 1815 existí l'oficial reponsable de les botelles al mar. Aquests són dos petits testimonis d’un gran nombre d’originals exemples reportats en aquest article.
  • Ship of the Month. Ships Monthly. (June 2013)
    El capítol d'aquest mes està dedicat al creuer HMS Belfast amb motiu del 75è aniversari de la seva construcció. Des del 1971 es troba, com a atractiu turístic, al Tàmesis a prop del Tower Bridge de Londres. Administrat per l'Imperial War Museum.
  • All the Lands Were Sea. Saudi Aramco World. (May-June 2013)
    El fotògraf Tor Eigeland reporta la visita que va fer al 1967 a les zones pantanoses del sud de l'Iraq que va travessar amb canoa. Inclou belles fotografies de l'autor en blanc i negre que reflecteixen un estil de vida que ja no existeix, un lloc on la gent vivia en harmonia amb l'entorn.
  • The Istambul Naval Museum. World Ship Review. (March 2013)
    La revista d'aquest mes dedica la major part d'aquest número a aquest museu marítim i a la històrica galera que acull en el seu si. És una galera construïda a finals del segle XVI. Inclou un article sobre la talla de fusta als vaixells de la marina otomana i un sobre la col·lecció de bots històrics.
Destaquem també la revista:
  • Exocetus volitans. Núm. 26 (2013)
    Aquesta publicació no té sumari per això us detallem els articles principals: "Viatge a Terra de Foc : Ventisqueros de la serralada Darwin al canal Beagle", "L'Escalfament climàtic en dos escenaris diferents : l'oceà Artic i la mar Mediterrània", "Anar al petardo : la pesca amb dinamita a la Costa Brava", "Dites de marina", "De Bussos, campanes i escafandres", "Crònica d'una travessia atlàntica : de les Açores a la península Ibèrica", "El Càntir de bord", "L'Anchois en Méditerranée occidentale", "Toponymie de Banyuls a Cerbère", "L'Avenir des anguilles est-il écrit dans le ciel", "Les Cnidaires Anthozoaires octocoralliaires", "Jacques Coeur et les vins de la Côte Vermeille au Moyen Age", "Ex voto marins", "Tranches de vie en côte rocheuse de Collioure à Cadaquès-Rosas, avant le traité des Pyrénées (1659)", "Restauration du libre-penseur", "En hommage aux charpentiers de marine"
Us interessaria consultar alguna revista?

Pescadors al Cap de Creus

Dijous es farà a la sala d'actes del Museu Marítim la XII Trobada d'Etnologia Marítima. Alfons Garrido, del Museu de la Pesca de Palamós, compartirà els resultats de les seves recerques plasmades a la seva tesi doctoral La Pesca al Cap de Creus a l'època moderna (segles XVI-XVIII) : organització, gestió i conflictes per a l'accés als recursos pesquers.
Costa Brava in Catalonia, Spain
La costa del Cap de Creus
Vaig adreçar-me a l'Alfons Garrido perquè m'expliqués quins eren aquests conflictes que esmenta al títol i la seva resposta em va deixar de pedra... "La meva tesi comença amb un assassinat".

La tesi és el resultat d'intentar resoldre les causes de la mort del pescador de Llançà, Pere Joan Pagès, la nit del 27 de maig de 1687 a Cala Perona, a l'indret que avui pertany al municipi de Port de la Selva.

L'activitat pesquera sembla un ofici tranquil però en aquella època i en aquelles aigües era motiu de conflicte. La crisi de finals del s. XVII i principis del s. XVIII va abocar molta gent a dedicar-se a la pesca i va començar un problema de manca d'espai. Els pescadors d'un indret no volien compartir el seu espai amb pescadors de pobles veïns i cada cop hi havia més barques i més disputes sobre qui tenia dret a pescar per les cales.

Garrido ha estudiat a fons les Ordinacions de la Pesquera de Cadaqués, el reglament de pesca més extens de tota la Mediterrània occidental, i ha documentat una gran quantitat de conflictes territorials, de frontera, per a l'accés als espais de pesca on intervenien els municipis de Cotlliure, Banyuls, Llançà, Selva de Mar, Cadaqués i Roses. Les barques portaven armes a bord per tal de defensar-se. Era una realitat conflictiva que estava molt estesa. I així va descobrir com va morir en Pere Joan Pagès, pescador de Llançà.

Quin tema tan poc conegut, oi? No us pica la curiositat?

Si voleu saber com continua aquest relat recordeu que hi esteu tots convidats! : Dijous 13 de juny a les 17 hores. Sala d'actes del Museu Marítim de Barcelona

La Xiloteca del Museu Marítim

L'any 2001 l'MMB va començar a organitzar cursos per a la identificació de fustes a partir de l'estudi de les seves característiques anatòmiques, impartits per la Dra. Raquel Carreras Rivery. I aquell mateix any es va crear la xiloteca, la col·lecció de fustes de referència que a hores d'ara compta amb un total de 279 mostres.

Des del 2002 ha col·laborat en aquest projecte Joan Teruel i Esmel, gestor de recursos naturals i mediambientals que, al llarg d'aquests anys, ha donat un total de 198 mostres de fusta, la majoria procedents de boscos catalans, d'altres de diferents parts del món i 70 de Cuba. A la premsa es va publicar un article sobre la biblioteca de la fusta que Joan Teruel conserva a Argençola, us mostrem un reportatge que es va fer per a la televisió:


La setmana passada Teruel va fer donació de 48 mostres de fusta procedents del Parque Nacional de Guanahacabibes (Cuba) en nom del Director del parc.

Fustes de Guanahacabibes (Cuba)

Teruel ha participat en la recol·lecció d'aquestes fustes. Les ha estudiat -juntament amb Raquel Carreras, Alina Cuza i Luis Roberto González- i han publicat un llibre que és el resultat d'aquest estudi, Árboles y maderas de la Reserva de la Biosfera Guanahacabibes Pinar del Río, Cuba : Fichas anatómicas para su identificación. Van identificar més de 125 espècies d'arbres, demostraren que set grups són endèmics de la regió i un té caràcter local. En el llibre es publiquen fotografies de 60 especies d'arbres i la descripció anatòmica d'aquestes fustes. A l'exemplar que ha donat a la Biblioteca ens ha escrit la següent dedicatòria, en nom de tots els autors:
Árboles y maderas

"Dedicat al Museu Marítim de Barcelona perquè es pugui investigar sobre el tràfic marítim a les colònies d'Amèrica i gaudeixin d'aquest paradís que són les selves del Parc de Guanahacabibes a Cuba, reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat".

 A principis d'any Joan Teruel ja ens va fer donació del llibre Árboles y maderas de Baracoa, Cuba : Fichas para su identificación.

Aquesta col·lecció de fustes serveix perquè les restauradores del Museu puguin treure mostres i disposin de fitxes anatòmiques com a patró per tal d'identificar les fustes presents en els béns patrimonials del Museu. Com han fet, per exemple, per identificar la fusta d'una caixa de mariner, de mascarons de proa o la balança que podeu veure totalment restaurada a les naus de les Drassanes.

Si es coneix el tipus de fusta es pot saber quin comportament té, quina és la millor manera de preservar-la i així complir un dels objectius principals del Museu, la conservació del patrimoni marítim.