L'any 2001 l'MMB va començar a organitzar cursos per a la identificació de fustes a partir de l'estudi de les seves característiques anatòmiques, impartits per la Dra. Raquel Carreras Rivery. I aquell mateix any es va crear la xiloteca, la col·lecció de fustes de referència que a hores d'ara compta amb un total de 279 mostres.
Des del 2002 ha col·laborat en aquest projecte Joan Teruel i Esmel, gestor de recursos naturals i mediambientals que, al llarg d'aquests anys, ha donat un total de 198 mostres de fusta, la majoria procedents de boscos catalans, d'altres de diferents parts del món i 70 de Cuba. A la premsa es va publicar un article sobre la biblioteca de la fusta que Joan Teruel conserva a Argençola, us mostrem un reportatge que es va fer per a la televisió:
La setmana passada Teruel va fer donació de 48 mostres de fusta procedents del Parque Nacional de Guanahacabibes (Cuba) en nom del Director del parc.
Teruel ha participat en la recol·lecció d'aquestes fustes. Les ha estudiat -juntament amb Raquel Carreras, Alina Cuza i Luis Roberto González- i han publicat un llibre que és el resultat d'aquest estudi, Árboles y maderas de la Reserva de la Biosfera Guanahacabibes Pinar del Río, Cuba : Fichas anatómicas para su identificación. Van identificar més de 125 espècies d'arbres, demostraren que set grups són endèmics de la regió i un té caràcter local. En el llibre es publiquen fotografies de 60 especies d'arbres i la descripció anatòmica d'aquestes fustes. A l'exemplar que ha donat a la Biblioteca ens ha escrit la següent dedicatòria, en nom de tots els autors:
"Dedicat al Museu Marítim de Barcelona perquè es pugui investigar sobre el tràfic marítim a les colònies d'Amèrica i gaudeixin d'aquest paradís que són les selves del Parc de Guanahacabibes a Cuba, reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat".
A principis d'any Joan Teruel ja ens va fer donació del llibre Árboles y maderas de Baracoa, Cuba : Fichas para su identificación.
Aquesta col·lecció de fustes serveix perquè les restauradores del Museu puguin treure mostres i disposin de fitxes anatòmiques com a patró per tal d'identificar les fustes presents en els béns patrimonials del Museu. Com han fet, per exemple, per identificar la fusta d'una caixa de mariner, de mascarons de proa o la balança que podeu veure totalment restaurada a les naus de les Drassanes.
Si es coneix el tipus de fusta es pot saber quin comportament té, quina és la millor manera de preservar-la i així complir un dels objectius principals del Museu, la conservació del patrimoni marítim.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada