dimarts, 10 de setembre de 2013

El Poder de les paraules

Un dels primers dilemes que se’ns planteja davant de l’edifici que acull el Museu Marítim de Barcelona és com l’hem d’anomenar: drassana, drassanes, Drassana, Drassanes, Drassanes Reials, Reials Drassanes.

Etimològicament, tot sembla tenir el seu origen en una expressió àrab que es translitera de diferents formes (dar-a-sina, dar-çana-a, dar as-sana, etc.) i que ve a significar casa o lloc de fabricació, taller, etc. En català antic podem trobar mots com ara drassana, darassana, daressana, daraçana, dreçana, drassanal, adraçana, teraçana, etc., i naturalment també en plural.

Oficialment, l’edifici actual rep el nom de Drassanes Reials de Barcelona. No obstant, molts encara recordem quan es deia Reales Atarazanas i com es va traduir durant un temps com a Reials Drassanes.

Històricament, s’ha parlat de Drassana, en singular. Sovint s’anomena Drassana o Drassana vella, en singular, per referir-se al primer espai de construcció naval que hi va haver a Barcelona prop d’on ara es troba l’edifici de Correus. Quan es va contruir el nou equipament a ponent de la ciutat, les actuals Drassanes, també adoptaren el nom en singular: Drassana NovaTotes dues drassanes van funcionar simultàniament durant més de cent anys, la nova acollint l’activitat de la corona i la vella, l’activitat del Consell de Cent.
Segell Bernat Descoll
Segell de Bononat Descoll, primer i únic conservador de les Drassanes, que en temps de Pere III era responsable de totes les Drassanes de la Corona d’Aragó

El procés que ens ha portat a parlar-ne en plural ha estat molt llarg (sis o set segles) i, sens dubte, és conseqüència de l’existència de diferents paraules, en diferents idiomes, que estan emparentades i tenen a veure amb el món dels vaixells, en general, i de la construcció naval en particular.

A més a més de lloc per a la construcció de vaixells, el nom també té relació directa amb dàrsena, en el sentit de part més abrigada o espai arrecerat dins d’un port. En castellà, “atarazana” mostra aquesta vinculació clarament. També s’hi pot veure un lligam amb arsenal (com equipament militar en el sentit ampli de base naval), tot i que s’acostuma a fer servir la paraula “astillero” com a lloc de construcció. Podeu consultar, per exemple, el Diccionari etimològic d’en Joan Coromines per tal de trobar més detalls.

El més important és recordar que tot gira al voltant de la construcció i el manteniment dels vaixells, i en el cas de les Drassanes amb majúscula s’hi afegeix la idea d’un establiment públic vinculat principalment a la construcció, el manteniment i l’aixopluc de les flotes de galeres que constituïen la força naval en època medieval i moderna. Per tant, les Drassanes Reials no es poden desvincular de la seva funció militar.