Aquest dijous, 29 d’octubre, a 2/4 de vuit del vespre Charles J. Merrill presenta l’edició catalana del seu llibre sobre l’origen català de Cristòfor Colom, Colom, 500 anys enganyats a la llibreria Ona de la Gran Via de Barcelona. Merrill basa el seu estudi en l’examen dels documents escrits per Colom i arriba a la conclusió, després de divuit anys treballant-hi, que el navegant tenia el català com a llengua materna.
Fa un any la premsa ja es va fer ressó de l'aparició d'aquest llibre. Ara, amb la traducció al català han sorgit diversos comentaris, ens agradaria recomanar-vos la crònica apareguda a dos blogs de llibres: el Diari d’un llibre vell i Sobre llibres. Dos blogs que val la pena visitar sovint, amb anàlisis minucioses i de qualitat.
També és del tot recomanable la lectura de l'article de Quim Monzó a La Vanguardia. Amb el to distès i mordaç que el caracteritza exposa l’estat de la qüestió i demostra que té un coneixement acurat del tema.
L’aparició de l’edició catalana de Merrill coincideix amb la publicació de l’obra Estelle Irizarry – professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA – titulada El ADN de los escritos de Cristóbal Colón. San Juan de Puerto Rico: Ediciones Puerto, 2009; on arriba a la mateixa conclusió que Merrill.
No ens agradaria acabar sense destacar la figura de Luis Ulloa, el primer que va defensar l’origen català de Colom fa més de vuitanta anys, les conclusions del seu estudi foren publicades al llibre Christophe Colomb catalan : la vraie genèse de la découverte de l'Amérique. Ulloa va arribar a aquesta tesi buscant pistes sobre una altra teoria de l’origen de Colom "Quan vaig iniciar els meus treballs sobre Colom, fa més de vint anys, ho vaig fer, en part, dominat per la influència de la tesi gallega de Garcia de la Riega i àdhuc ansiós de veure-la confirmada. No en va tinc un cognom gallec. (...) Tot cercant un Colón gallec vaig trobar-me un Colom català. Tant millor per a mi, car al mateix temps vaig trobar una gran història, la d'un poble petit que va saber, durant segles sencers, rivalitzar en la ciència i en la cultura amb els més grans d'Europa. Colom resultarà ésser la derivació i el complement de Ramon Llull".
Per la nostra part anunciar-vos que la donació que ens va fer el Centre d’Estudis Colombins ja està al vostre abast, us podeu descarregar el llistat que té enllaç al nostre catàleg i si us ve de gust podeu venir a consultar els llibres. Hem fet una tria dels més significatius i estan exposats a la biblioteca com s’aprecia a la foto.
El fons del Centre d’estudis Colombins se suma a l’important fons sobre la figura de Cristòfor Colom que ja tenia la Biblioteca del Museu Marítim i al qual encara hi haurem d’afegir els centenars de llibres que han donat els hereus d’Àngel Casas, un apassionat de la de la figura de Colom i que conegué a Luis Ulloa.
Fa un any la premsa ja es va fer ressó de l'aparició d'aquest llibre. Ara, amb la traducció al català han sorgit diversos comentaris, ens agradaria recomanar-vos la crònica apareguda a dos blogs de llibres: el Diari d’un llibre vell i Sobre llibres. Dos blogs que val la pena visitar sovint, amb anàlisis minucioses i de qualitat.
També és del tot recomanable la lectura de l'article de Quim Monzó a La Vanguardia. Amb el to distès i mordaç que el caracteritza exposa l’estat de la qüestió i demostra que té un coneixement acurat del tema.
L’aparició de l’edició catalana de Merrill coincideix amb la publicació de l’obra Estelle Irizarry – professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA – titulada El ADN de los escritos de Cristóbal Colón. San Juan de Puerto Rico: Ediciones Puerto, 2009; on arriba a la mateixa conclusió que Merrill.
No ens agradaria acabar sense destacar la figura de Luis Ulloa, el primer que va defensar l’origen català de Colom fa més de vuitanta anys, les conclusions del seu estudi foren publicades al llibre Christophe Colomb catalan : la vraie genèse de la découverte de l'Amérique. Ulloa va arribar a aquesta tesi buscant pistes sobre una altra teoria de l’origen de Colom "Quan vaig iniciar els meus treballs sobre Colom, fa més de vint anys, ho vaig fer, en part, dominat per la influència de la tesi gallega de Garcia de la Riega i àdhuc ansiós de veure-la confirmada. No en va tinc un cognom gallec. (...) Tot cercant un Colón gallec vaig trobar-me un Colom català. Tant millor per a mi, car al mateix temps vaig trobar una gran història, la d'un poble petit que va saber, durant segles sencers, rivalitzar en la ciència i en la cultura amb els més grans d'Europa. Colom resultarà ésser la derivació i el complement de Ramon Llull".
Per la nostra part anunciar-vos que la donació que ens va fer el Centre d’Estudis Colombins ja està al vostre abast, us podeu descarregar el llistat que té enllaç al nostre catàleg i si us ve de gust podeu venir a consultar els llibres. Hem fet una tria dels més significatius i estan exposats a la biblioteca com s’aprecia a la foto.
El fons del Centre d’estudis Colombins se suma a l’important fons sobre la figura de Cristòfor Colom que ja tenia la Biblioteca del Museu Marítim i al qual encara hi haurem d’afegir els centenars de llibres que han donat els hereus d’Àngel Casas, un apassionat de la de la figura de Colom i que conegué a Luis Ulloa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada