Estudi i restauració d'un relleu de fusta policromada del segle XVIII, cas obert

Exvot abans de restaurar

Tot procés de restauració s'inicia sempre amb l'estudi minuciós de la peça. Independentment del tipus de bé patrimonial que sigui (imatge, document, objecte d'art, model de vaixell, exvot, ...) cal esbrinar amb quins materials i amb quines tècniques va ser creat i l'estat de conservació de cada un dels materials que el conformen. Una part d'aquesta informació la trobarem en fonts documentals i una altra part ens la donarà el propi objecte.

Al Museu Marítim de Barcelona disposem d'informació documental dels béns que conservem en els expedients d'ingrés de les peces, en fotografies antigues de l'arxiu fotogràfic, als llibres i revistes de la biblioteca, als documents de l'arxiu ... Tot i així, en molts casos, cal fer recerca en arxius i biblioteques externes i buscar assessorament d'especialistes en les diferents tipologies de béns patrimonials o en experts del període històric de creació de la peça.

D'altra banda, el contacte directe amb l'objecte, sota la lupa i la llum dels focus, permet descobrir un munt de petits detalls als restauradors. A partir d'aquestes observacions i aplicant diferents tècniques d'anàlisi i estudi es poden obtenir imatges i dades que s'interpretaran gràcies al treball en equip dels restauradors amb químics, biòlegs i historiadors. Poc a poc, la interpretació dels resultats d'aquests estudis tecnicocientífics faran que el propi objecte ens proporcioni informació de la seva creació i la seva història.

Avui us presentem una de les darreres peces sotmeses a estudi al Taller de restauració del Museu Marítim: un relleu de fusta policromat del segle XVIII procedent de l'Ermita del Remei a Castell d'Aro (Baix Empordà) que va ingressar al Museu l'any 1937 com a exvot.

Abans de començar la restauració es va observar: 

- Que se li havien afegit travessers.

- Que hi havia restes de claus de forja tot i haver-hi claus moderns.

- Que havia estat parcialment pintat diverses vegades i que havia patit pèrdues de pintura.

- Que en petites zones de policromia sense repintar es va descobrir que a sota hi havia una altra pintura d'una gamma de colors molt diferent.

Tots aquests detalls confirmaven un llarg historial de deterioraments i reparacions que justificaven la necessitat de realitzar un acurat estudi tecnicocientífic.

Radiografia

Arribats en aquest punt es van fer radiografies i anàlisis dels materials amb diferents freqüències de llums (visible, ultraviolada i infraroja) per tal de conèixer l'abast dels deterioraments i poder decidir el tractament de restauració adient. Les proves es van fer al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'informe el podeu consultar aquí.

Paral·lelament,  les recerques documentals van donar els següents resultats:

- Van confirmar la cronologia. Es considera que és una peça de mitjans del segle XVIII perquè es té en compte la solució de la glòria amb la Mare de Déu i la forma en què se li adrecen els sants.

on és?

- També es va qüestionar si era un exvot o un retaule. En analitzar el revestiment de color aplicat directament sobre la fusta, i la manca d'or o daurats -tan habitual als retaules- ens hauriem d'inclinar cap a la hipòtesi de l'exvot. Però, l'execució de la talla, els detalls de construcció i el lloc de procedència recolzen la idea que és una escena d'un retaule de l'Ermita del Remei de Castell d'Aro.

Deixant de banda el dilema exvot-retaule queden uns quants interrogants per resoldre. Entre ells la identificació de la bandera que oneja en el xabec i el nom de la població que apareix al retaule. Creiem que és un lloc real però no l'hem pogut identificar. Necessitem la vostra ajuda, és un lloc ideal o reconeixeu aquesta població?

Hem creat un àlbum amb algunes de les fotos del procés complet de restauració amb les explicacions que ens ha detallat la Teresa Sala, restauradora del Museu Marítim i responsable d'aquesta restauració, val la pena fer-hi un cop d'ull.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària

Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona