Els propers dies 18,19 i 20 de maig tindrà lloc a Badalona el Campionat del Món de motonàutica de la modalitat Endurance Class B, per a quatre categories (Pro, Boat Production, S1 i S2). És el primer cop que se celebra una competició d’aquestes característiques a tot l’estat espanyol i acull embarcacions de fins a 8 metres d’eslora. També es dóna cabuda a les embarcacions més ràpides, les que superen els 400 cavalls.
Actualment hi ha pilots catalans en llocs destacats en diferents categories (pneumàtiques, motos aquàtiques, etc.): David Téllez, Oscar Molina, Nacho Armillas, Ricard Masabeu, etc. En el proper Campionat Mundial hi participaran Norberto Mallo o Eduardo Platero, que ja varen participar en diferents competicions europees, juntament amb altres equips, i els actuals campions del món de la categoria S1, Eugenio Falcón i Victor Rivero.
El Museu Marítim de Barcelona, en les col·leccions del Museu Marítim, conserva testimoni de la pràctica d’aquest esport de mar, amb alguns elements destacats com ara dues embarcacions:
- El catamarà Molinari, motor offshore Evindrude de 300 HP, que va ser restaurat pel Museu i que està previst mostrar-lo novament, un cop finalitzades les obres de restauració. Renato Molinari va ser campió del món amb aquest catamarà els anys 1980, 1981, 1983 i 1984.
- La llanxa Evinrude Playmate 14”, de 90 HP i dos temps. Aquest model d’embarcació va marcar un canvi radical en el disseny d’embarcacions sent la precursora de les actuals Four Winns.
Hi podeu trobar també informació sobre motonàutica a la Biblioteca. Recomanem, per la seva bellesa, dos llibres sobre embarcacions clàssiques: Riva: un sillage de rêves / Gérald Guétat y també Canots automobiles l'âge classique 1916-1939 / Gérald Guétat. Les revistes també són una bona font d’informació. Justament, al número del mes de maig de la revista Classic Boat hi ha un article dedicat a la motonàutica que podeu consultar a la Biblioteca així com altres articles de la revista apareguts anteriorment.
Pel que fa a la història de la motonàutica a Catalunya la font fonamental és el treball de Miquel Mallafré titulat Federación Catalana de Motonàutica. 1968-1998. Historia de la Federació. Barcelona, 1998 (2a edició 2008). I una darrera aportació ha estat l’article aparegut al número 19 de la revista Drassana, La indústria motonàutica a Barcelona als anys seixanta de Xavier Solà Barceló, de l’Associació d’Embarcacions Clàssiques i d’Època a Motor.
  |
| Col·leccions del MMB |
Però la motonàutica té una llarga tradició al nostre país. S’inicia a començaments del 1900 però no serà fins a la dècada del 1950 que es difongui aquesta pràctica gràcies a la embranzida de la indústria especialitzada i a la proliferació de les curses. Es volien aconseguir barques més confortables i estèticament més atractives incorporant elements d’altres països europeus. Al 1962 es va realitzar el primer campionat d’Espanya i ja ens els anys posteriors els pilots catalans van assolir podis en diferents categories. Destacaren, entre d’altres, Alberto Puig Palau, Tito Puig Gabarró o Enric Coma-Cros, etc., i van ser populars algunes escuderies com ara Los Alacranes o Los Tiburones, entre molts altres. En aquells moments, els aficionats i clients d’aquests tipus d’embarcacions eren persones d’un cert poder adquisitiu. I no tot és l’esport. També, des del punt de vista de la indústria catalana, dues drassanes especialitzades, Laraya o Indexna, varen servir de model per a les drassanes de la resta de l’Estat i van tenir un gran paper en la época daurada de la motonàutica actual.
Actualment hi ha pilots catalans en llocs destacats en diferents categories (pneumàtiques, motos aquàtiques, etc.): David Téllez, Oscar Molina, Nacho Armillas, Ricard Masabeu, etc. En el proper Campionat Mundial hi participaran Norberto Mallo o Eduardo Platero, que ja varen participar en diferents competicions europees, juntament amb altres equips, i els actuals campions del món de la categoria S1, Eugenio Falcón i Victor Rivero.
El Museu Marítim de Barcelona, en les col·leccions del Museu Marítim, conserva testimoni de la pràctica d’aquest esport de mar, amb alguns elements destacats com ara dues embarcacions:
- El catamarà Molinari, motor offshore Evindrude de 300 HP, que va ser restaurat pel Museu i que està previst mostrar-lo novament, un cop finalitzades les obres de restauració. Renato Molinari va ser campió del món amb aquest catamarà els anys 1980, 1981, 1983 i 1984.
 |
| Regata de catamarans a motor. Renato Molinari en competició |
A més a més, l’Arxiu fotogràfic, que està recopilant imatges relacionades amb els esports de mar, ha incorporat recentment materials de la col·lecció de Josep M. Diamant, que ha fet donació d’un conjunt de fotos sobre competicions de motonàutica durant les dècades de 1960 i 1980. I no només tenim les fotografies, sinó que també hem recollit el seu testimoni en una entrevista enregistrada en el marc del programa d’història oral Veus de la Mar, on ens explica els canvis i evolucions d’aquesta activitat i les inquietuds personals i relacions que s’estableixen amb aquest món.
Hi podeu trobar també informació sobre motonàutica a la Biblioteca. Recomanem, per la seva bellesa, dos llibres sobre embarcacions clàssiques: Riva: un sillage de rêves / Gérald Guétat y també Canots automobiles l'âge classique 1916-1939 / Gérald Guétat. Les revistes també són una bona font d’informació. Justament, al número del mes de maig de la revista Classic Boat hi ha un article dedicat a la motonàutica que podeu consultar a la Biblioteca així com altres articles de la revista apareguts anteriorment.
Pel que fa a la història de la motonàutica a Catalunya la font fonamental és el treball de Miquel Mallafré titulat Federación Catalana de Motonàutica. 1968-1998. Historia de la Federació. Barcelona, 1998 (2a edició 2008). I una darrera aportació ha estat l’article aparegut al número 19 de la revista Drassana, La indústria motonàutica a Barcelona als anys seixanta de Xavier Solà Barceló, de l’Associació d’Embarcacions Clàssiques i d’Època a Motor.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada