L'Atlàntida de Verdaguer

L'Atlàntida de Verdaguer
Coberta de L'Atlàntida (1877) de Verdaguer
Com a usuari de la Biblioteca, l'any passat vaig tenir l'oportunitat de llegir L'Atlàntida de Jacint Verdaguer. Tot i que sempre he tingut la il·lusió de llegir aquest poema, se'm feia difícil poder comprendre'l, degut al seu alt nivell retòric i l'ús del català del segle XIX.

Tanmateix, després d'una lectura pausada i relaxada, he pogut gaudir i redescobrir la intensitat de la poesia de Verdaguer. Durant tot el poema, d'un to notablement èpic, utilitza unes figures retòriques de caràcter místic fent servir un llenguatge harmònic i musical. També apareixen barrejats personatges i fets homèrics (Hèrcules, Hesperis i el cataclisme de l'Atlàntida) juntament amb la figura d'un jove Colom.

Aquest fragment del poema representa la visió premonitòria de Colom d'un altre continent més enllà de l'oceà Atlàntic i considerant-se la persona destinada al seu descobriment. El poema culmina amb el somni visionari de la reina Isabel, Somni d'Isabel, que finalment li finançarà l'empresa.

La publicació d'aquest poema s'emmarca dins l'etapa de Verdaguer en la qual patí una greu malaltia i li recomanaren canvi d'aires. Per aquest motiu, entrà com a capellà de vapor de la Compañía Trasatlántica, la naviliera d'Antonio López, Marquès de Comillas. Visità Cuba i Puerto Rico a bord dels vapors Ciudad Condal i Guipúzcoa. És durant aquesta etapa (1874-1877) que elabora el poema de l'Atlàntida, premiada als Jocs Florals de 1877. A la Biblioteca, hi ha disponible un exemplar de la primera edició amb una dedicatòria manuscrita de Verdaguer. És un text bilingüe en català i castellà.

Com a mostra d'aquesta etapa m'agradaria destacar el poema que Verdaguer dedica a Antonio Comillas i que apareix a l'inici de l'Atlàntida:
Excm. Sr. D. Antoni López

Muntat de tos navilis en l’ala beneïda
busquí de les Hespèrides, lo taronger en flor;
mes ai! és ja despulles
de l’ona que ha tants segles se n’és ensenyorida,
i sols puc oferir-te, si et plauen, eixes fulles
de l’arbre del fruit d’or.

Jacinto Verdaguer, Pbre.
Vapor transatlàntic Ciutat Comtal,
18 de novembre de 1876
En conclusió, ha sigut una lectura molt interessant, que m'ha sorprès des del primer full, i que recomano que llegiu si voleu conèixer la poesia èpica catalana en estat pur.

Per últim, us deixo uns enllaços del poema, si voleu llegir-lo en línia: