Uros : els pobladors del llac


Ens traslladem fins més enllà de l'oceà, més concretament fins a Perú, per a presentar-vos unes creacions certament curioses de construcció naval. Es tracta de les barques anomenades Yampu.
DSCN1624
Una barca Yampu.

Per a poder veure navegar les Yampu s'ha d'anar fins al Llac Titicaca, el llac navegable més alt del món a 3.800 metres sobre el nivell del mar i visitar les Illes flotants dels Uros, una de les ètnies més antigues de Sud-amèrica.

Construides pels pobladors d'aquestes illes, que s'anomenen a ells mateixos Uros, les Yampu són barques fetes a partir de l'entrellaçat de totora, una planta que els pobladors de les illes extreuen del llac durant l'època de pluges. Aquesta planta es deixa assecar al sol i, gràcies a la seu alt nivell de flotabilitat, la poden fer servir per a confeccionar des de les seves barques, les petites cases on viuen, una gran varietat d'objectes d'artesania i, fins i tot, la propia illa on s'estableixen a viure (que té un gruix d'uns 3 metres i flota, literalment, sobre el llac).
DSCN1628
Una de les Illes flotants i les cases on viuen els Uros. Tot fet amb Totora.

Tot i que puguin semblar barques poc resistents, poden arribar a transportar fins a 20 persones en 2 nivells de seients. 

La comunitat dels Uros es distribueix en diferents illes dins el llac Titicaca. Són grups de persones reduïts, entre cinc i deu famíles per illa i porten una vida totalment fidel als seus avantpassats. Tot i que han anat incorporant elements actuals com pot ser l'electricitat, a partir de plaques fotovoltaiques que els hi permeten  tenir llum dins les cabanyes, la seva subsistència es basa en la pesca en el llac i el turisme, a través de visites i la venda d'artesania. 

El poble dels Uros i el seu entorn són un clar exemple d'aprofitament de la natura que ens envolta. 

Paisatge del Llac Titicaca.
Paisatge del Llac Titicaca

Amb aquest escrit Meritxell Barea -que està fent pràctiques del Grau d'Informació i Documentació- ha volgut compartir el seu viatge i les seves vivències amb tots vosaltres i, alhora, fer un homenatge a la natura presentant aquestes barques fetes artesanalment. Com ella diu: "Cal un passeig amb barques com aquestes per poder gaudir dels paisatges i les múltiples cultures que conté el nostre planeta".

Club de lectura. Lord Jim

Dissabte passat va tenir lloc la sessió de club de la lectura dedicat al llibre de Joseph Conrad Lord Jim.

El primer que vàrem constatar és que és un llibre espès, intens, aclaparador, de difícil lectura. Força assistents varen confessar que no l'havien pogut acabar. La nota positiva d'aquest aspecte és que en finalitzar molts dels participants que no havien acabat el llibre es van comprometre per voluntat pròpia a continuar llegint-lo, fins al final. El nou interès per la lectura del llibre va ser conseqüència de les engrecadores explicacions dels assistents que havien arribat fins al final. 

Una altra cosa curiosa a destacar és que hi havia tantes versions, cobertes, edicions, com lectors. Els que havien portat el llibre van llegir la primera frase de la novel·la i va ser molt curiós adonar-se que totes deien el mateix però amb llenguatges més o menys retòrics. I això per què? Una de les causes pot ser perquè eren traduccions de l'anglès a dos idiomes diferents (castellà i català), una de les edicions era juvenil (comentada i amb un glossari) i perquè en anglès també hi ha versions més o menys reduïdes i adaptades.

LordJim
6 versions d'un mateix llibre
S'ha de tenir en compte que va ser escrita entre 1899 i 1900. Inicialment era una obra per entregues, aquesta podria ser una rao per la qual Conrad va endavant i enrere en el relat dels fets. La data de publicació també s'ha de tenir en compte per no intentar jutjar comportaments que ara serien titllats de racistes o classistes. 

Un lector va esmentar Hugo Pratt, aquest autor es va inspirar en la figura de Lord Jim per crear el seu famós personatge, Corto Maltés. També es van evocar Verne i Salgari

Jim és un jove amb aspiracions, amb ideals nobles. Per culpa d'un moment de feblesa comet un error que mai no es perdonarà, que sempre el perseguirà i només un final tràgic li permetrà recuperar la pau interior. 

En aquest punt vam analitzar si ell va ser o no coherent, la majoria va creure que altres persontatges del llibre, molt més roïns i covards, no se sentien culpables gràcies a la seva falta de moral. Jim és coherent amb les seves creences per això, per convicció, no es perdona l'error comès i se sent covard, responsable. És cert, però, que intenta  fugir del seu turment, fa de la fugida la possible solució als seus problemes i no ho aconsegueix. Jim necessita demostrar que ell és noble fent actes heroics.

Per a Conrad no es pot fugir d'un mateix i no és possible l'expiació de l'acte deshonrós fugint. 

Joseph Conrad va exercir de mariner abans que d'escriptor cosa que queda reflectida als seus llibres, testimonis de l'experiència viscuda, tant la vida a bord com els comportaments humans d'aquelles persones que va tractar per tots els racons del món..

IV Congrés de la Xarxa d’Història Marítima Mediterrània

El Museu Marítim de Barcelona i la Universitat de Barcelona organitzen la IV Mediterranean Marítime History Network Conference, que es celebrarà a Barcelona els dies 7, 8 i 9 de maig del 2014.

La iniciativa de constituir la Xarxa d’Història Marítima del Mediterrani (MMHN) es remunta a l’any 2000 i sorgeix de la necessitat dels investigadors de crear un grup de referència per a intercanviar informació relativa a la història marítima, amb una concepció amplia, entre els segles XIII i XX.

Las anteriors reunions es van celebrar a: Malta, La Valetta, l’abril de 2002; Messina i Taormina, Sicília, al maig de 2006 i finalment, la tercera Conferencia va tenir lloc a Izmir, Turquia, l’any 2010. En aquesta última reunió es va presentar i aprovar la candidatura del Museu Marítim de Barcelona per a la celebració del congrés a Barcelona al 2014.

La trobada de Barcelona té com a objectius aprofundir en el coneixement de la història marítima en l’àmbit mediterrani i promoure un fòrum de discussió i estudi estable sobre aquesta matèria a Espanya. Per aconseguir-ho, es compta amb la participació directa d’especialistes de gran prestigi en forma de comitè científic i es convida a participar a investigadors que desenvolupen el seu treball en el camp de la història marítima mediterrània a partir del segle XIII i des de qualsevol dels punts de vista d’aquesta disciplina.

Concretament, els temes d'estudi del Congrés són: La consideració del mar com font de recursos, via de transport i comunicació, projecció del poder, escenari de progrés científic i tecnològic o d'activitats d’oci o com a font d'inspiració de la cultura o del poder.

A la convocatòria de participació, trobareu com presentar les propostes de comunicació i informació referent al comitè científic.

Per a qualsevol consulta, podeu dirigir-vos a:  gonzalezsin@diba.cat




XI Trobada d’Etnologia Marítima

Us convidem a participar en l'onzena Trobada d’Etnologia Marítima que tindrà lloc el proper 15 de novembre de 2012, a les 16.30h, al Museu Marítim de Barcelona.

Aquests trobades, obertes a tothom, tenen l’objectiu d’intercanviar experiències i iniciatives en temes d'Etnologia Marítima. En aquesta ocasió, es parlarà de la relació de les dones i el mar en l'àmbit territorial català: L’Eulàlia Torra i l’Eliseu Carbonell presentaran la seva recerca Les filles del mar. Les dones del mar en la societat catalana.

Dones adobant xarxes al moll de Pescadors. ca. 1975. Autor desconegut. MMB
Imatge publicada a Històries de mar. Les col.leccions fotogràfiques del Museu Marítim de Barcelona
Aquest treball ha estat premiat amb el XII Premi Ricart i Giralt, que convoca anualment el Museu Marítim de Barcelona.

Si voleu obtenir informació bibliogràfica sobre la relació de les dones amb el mar, podeu consultar la guia temàtica creada per la Biblioteca del Museu: Dona i mar

Confirmeu l'assistència a la Trobada a eliseucarbonell@gmail.com  o bé a gonzalezsin@diba.cat



Barcelona i el mar: Congrés d'Història de Barcelona

Entre els múltiples congressos que se celebren a la ciutat de Barcelona, comptem de manera biennal amb el Congrés d'Història de Barcelona. Es tracta d'una activitat que, atenent als ritmes de la producció historiogràfica de la ciutat, estableix una especialització temàtica per a cadascuna de les seves edicions.

El mes de novembre del 2013 se celebrarà el XIIIè Congrés d'Història de Barcelona dedicat, en aquesta edició, a la vinculació de Barcelona amb la història marítima. És per això que el Museu Marítim de Barcelona està fortament implicat en l'organització d'aquesta edició -forma part del comitè organitzador- i  ofereix les seves instal·lacions per a la celebració de les diferents activitats que s'hi desenvolupin.

Aquest congrés coincidirà amb el segon centenari de la mort d'Antoni Capmany, autor de Memorias históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la antigua Ciudad de Barcelona (1779). En aquesta obra, que forma part del fons de la nostra Biblioteca, s'hi reflecteix la importància del món marítim dins la història de la ciutat.

Us recordem que el termini per a la presentació de comunicacions finalitza el mes de març de 2013  i que es regeix per les línies següents: 
  • El Port i la navegació
  • Les relacions marítimes 
  • L'apropiació urbana del mar
Des de la Biblioteca rebem aquest congrés com un trampolí per a la investigació de la  història marítima de la nostra ciutat i us convidem a participar-hi, també, a través de la consulta dels nostres fons, tant a la Biblioteca com a l'Arxiu i al Centre de documentació del Museu Marítim de Barcelona.

Data: Novembre 2013
Lloc: Museu Marítim de Barcelona
Informació: gonzalezsin@diba.cat