Silenci, s'investiga

La biblioteca és una important font d'informació i sovint es converteix en un espai per a l'intercanvi de coneixements i experiències. Amb aquest post iniciem la sèrie Silenci s'investiga que pretén reflectir aquest feedback.

En un perfecte castellà, amb un lleuger accent italià i amb la intenció de consultar els nostres fons bibliogràfics es va presentar a la nostra biblioteca l'investigador de la Universitat d'Alacant, Gaetano Cerchiello. Entre d'altres, volia confirmar amb fonts més solvents la informació aconseguida en diferents hemeroteques sobre els orígens dels creuers turístics.

"Estos primeros cruceros que se realizaron en España tienen su origen en el Puerto de Barcelona en 1848 con la intención de reunir en un barco durante una pequeña travesía a diferentes empresarios de la burguesía barcelonesa. La posibilidad de dar a conocer y ampliar los negocios de estos clientes en un ambiente distendido sería el objetivo de estos cruceros". Va dir Cerchiello.

Diversos exemplars de la Lista oficial de buques, de les Memories del Port de Barcelona i altres documents del fons procedent de l'Arxiu del Port de Barcelona van ser, entre d'altres, els llibres i documents que va consultar.

Desitgem que la seva tesi Evolución del crucerismo turístico en España 1848-1960 arribi a bon port i en breu, totes aquestes hores de feina les puguem consultar al fons de la nostra biblioteca.

El Món dels naufragis

Un dels moments més interessants de l'activitat va ser el testimoni d'en Xavier Faura, capità de la marina mercant amb gairebé tres dècades de navegació al seu currículum. Aquest marí ens va explicar la seva dramàtica experiència en un naufragi a bord d'un petit veler, quan el seu vaixell es va enfonsar i ell va haver de nedar durant hores fins arribar a la costa del Marroc.

L'aventura abans, durant i desprès del naufragi, narrada en primera persona, va il·lustrar perfectament les sensacions que aquesta activitat vol transmetre als assistents.

Molts naufragis acaben de la forma més tràgica, i per tant no sempre podem comptar amb testimonis de primera mà com el d'en Xavier Faura. Però el MMB conserva dos impressionats relats escrits pels protagonistes involuntaris de dos naufragis de finals del s. XIX. Volem compartir amb vosaltres la força dels documents autèntics.

Del naufragi del vapor Betis us passem l'enllaç, Declaració del capità Cándido Ramón sobre el naufragi del vapor Betis en aigües de Sant Feliu de Guíxols, i el seu rescat (1878).

Per últim, us adjuntem la Declaració de Josep Ortoll i altres, del sardinal Antonia, sobre el seu naufragi davant Sitges i posterior rescat (1897).

Vine a conèixer ... el món dels naufragis

Demà dijous podreu conèixer de primera mà un supervivent d'un naufragi. En Xavier Faura, marí mercant amb una llarga trajectòria com a navegant, ens explicarà l'experiència i els perills viscuts en un naufragi.

Serà dins el marc de l'activitat Vine a conèixer ... on exposarem una tria de objectes, documents, fotografies i llibres relacionats amb els accidents marítims i les seves conseqüències. Entre d'altres podreu llegir documents manuscrits de supervivents a naufragis, contemplar una pintura de l'enfonsament del transatlàntic Príncipe de Asturias o un fusell llançacaps usat per al salvament marítim.

Supervivents del naufragi del Príncipe de Astúrias (1916)

Entre els llibres que hem triat volem destacar El Hombre frente al mar de Pérez-Mallaína ja que tracta el tema des d'un punt de vista original. Llegint aquest llibre ens adonem que les classes socials influeixen a l'hora de sobreviure a un naufragi, les causes del desastre, la insolidaritat dels que intenten salvar-se i les conseqüències que comporta -desgràcies humanes, econòmiques- com es viu des de terra i com hi ha qui en surt beneficiat.

Podeu consultar els fons bibliogràfic de naufragis que té la biblioteca. Si voleu ens podeu demanar les guies relacionades que encara no tenim accessibles des d'internet (Arqueologia subaquàtica, salvament marítim, patrimoni subaquàtic i exvots).
Tractarem aspectes relacionats amb el tema com el salvament de nàufrags, la seguretat marítima, les supersticions i els exvots. Parlarem de l'arqueologia submarina com a font d'informació per als historiadors i de font de riquesa per als buscadors de tresors.

Us esperem a la Biblioteca demà a les 18.30.

Primera exposició fotogràfica virtual al MMB

En la nostra web podeu visitar la primera de les nostres exposicions fotogràfiques virtuals. La mostra es titula La platja, un espai canviant. Està produïda conjuntament entre l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) i el Museu Marítim de Barcelona d’acord al conveni de col·laboració signat enguany. Una de les finalitats és difondre els fons de totes dues institucions a través de les diferents mostres que anirem elaborant i que podreu consultar en les webs respectives. Com a primícia, ja teniu disponible aquesta exposició.

L'IEFC és una d'aquelles entitats que és interessant conèixer. La seva finalitat primera és la promoció i divulgació de la fotografia. Té una reconeguda escola de fotografia, una biblioteca especialitzada i un arxiu fotogràfic on es conserven i cataloguen els seus fons, entre els quuals destaquen les col·leccions de negatius originals d'autor, com la de Lucien Roisin o Alexandre Merletti.

Aviat i a través de la nostra web, podreu visitar noves exposicions elaborades amb material gràfic provinent de l'Arxiu Fotogràfic del MMB.

Esperem que us agradi i que gaudiu de les imatges.

Pintura marítima

Aprofitant que en aquests moments hi ha dues exposicions de pintura marítima al Museu, Retrats de mar i Rusia S XX, hem creat una mostra bibliogràfica de llibres sobre el mar en la pintura.

Exposició sobre pintura marítima

El mar ha estat tema d'inspiració pictòrica des de sempre. Trobem marines que tan sols evoquen el mar en estat pur, el mar obert (Esteban Arriaga), les onades (Hokusai). Altres escenifiquen la vida als ports (J.M.W. Turner), les naus (Willem Van de Velde), personatges a bord (Manet), el paisatge litoral (Joaquim Mir) i les feines marineres (Jan Van Goyen). També hi ha artistes que han evocat l'aspecte lúdic del mar (Joaquín Sorolla). Molt sovint es vol transmetre un estat d'ànim que els artistes saben comunicar amb la llum i les ombres i contrallums (Caspar David Friedrich).

Els pintors, a través de les seves obres contribueixen a subratllar els perills de la mar, l’atmosfera d’un instant, la serenor d’un crepuscle.

I, als museus moltes pintures ajuden a documentar la història de la navegació. Són els retrats de vaixells, en aquest cas l’objectiu del pintor és plasmar una imatge el més fidelment possible d’un determinat vaixell. A vegades a la biblioteca hem usat les aquarel·les de la col·lecció Pineda com a font d'informació en una recerca sobre una naviliera o un vaixell mercant concret.

Podeu saber què tenim sobre pintura marítima consultant la bibliografia sobre pintura marítima a la Biblioteca del Museu Marítim.