Revistes del mes de juny

Podeu consultar el recull dels continguts de les revistes que hem rebut durant el mes de juny a la Biblioteca del Museu Marítim. Si voleu llegir algun dels articles només ens ho heu de dir.

Consulteu el sumari

Destaquem els següents articles o revistes:

• Com s'anava a Amèrica fa cent cinquanta anys. Gent del Masnou. Núm. 310 (juny 2013)
  És la traducció al català de l'article de Ramon Portusach publicat al Diario de Barcelona el 28 de maig de 1954. S'explica quan de temps s'invertia en el viatge i quant costava la travessia.
• El sueño de Río 2013 Proyecto Verkami ¡Todo un reto!. Regata. Núm. 157
  L'any passat la Federació Catalana de Vela va crear el programa "Somni Rio 2016" per aconseguir que participin el major nombre d'esportistes catalans als propers Jocs Olímpics. Com que la subvenció oficial ha estat retallada un 60%, s'ha posat en marxa un projecte de micromecenatge a Verkami, per recaptar fons que es destinaran a la preparació de regatistes durant el curs 2013-2014 (www.verkami.com/vela
• Revista Valenciana d’Etnologia. Núm. 7 (2012)
  Destaquem el dossier sobre la digitalització del patrimoni, de lectura obligada per a tots aquells que gestionem patrimoni avui en dia. Inclou un article sobre la web semàntica als museus i un altre sobre els museus en la revolució digital.
• Sàpiens. Núm. 130 (juny 2013)
  A l'apartat "L'Historiador" respon Agustí Alcoberro explica què era el galió de Manila.
• 1960s the Springboard for Stena Line growth. Ships Monthly. (July 2013)
  Deu pàgines dedicades al passat, present i futur de la naviliera Stena Line en el seu 50è aniversari.
• Lesson of the Bounty : Drawing experience from tragedy. Wooden Boat (July/August 2013)
  Article, il·lustrat amb dibuixos, que relata el naufragi de la rèplica de l'HMS Bounty, víctima de l'huracà Sandy l'octubre de 2012 i el rescat dels supervivents. El vaixell tenia 50 anys, hi van morir el capità Robin Waldbridge i la tripulant Claudene Fletcher. L'autor de l'article, G. Anderson Chase, conclou que s'han de buscar les causes dels naufragis, que els accidents són evitables, que cal aprendre per prevenir-ne de nous i, que davant d'una desgràcia com la del naufragi de la Bounty s'han d'analitzar tots els fets perquè la desgràcia esdevingui experiència i prevenció.
• The Boat that Beat Hitler : How nine young Americans won gold in 1936. Wooden Boat. (July/August 2013)
  Article sobre els guanyadors del rem olímpic als JJOO de Berlin 1936. A la Drassana del Museu Marítim estem restaurant un bot de rem com el que va guanyar, també amb quatre files de remers.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària

Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Nobles romans a les Drassanes

Nobles romans a les Drassanes? / Van ser les Drassanes construïdes a la platja?

Si, tot i que en esperit / No, però sí damunt un cementiri.

Inhumació. Foto JL Biel

La darrera fase de la restauració de les Drassanes ha tret a la llum, mitjançant l'arqueologia, un dels descobriments més espectaculars en la Barcelona actual: la localització d’una gran necròpolis romana, que hauria acollit enterraments entre els segles I i VI de la nostra era.

En aquest gran cementiri s’han localitzat, durant les excavacions, més de 100 enterraments de diverses tipologies, que corresponen a l'evolució dels ritus funeraris al llarg de 500 anys. Sens dubte, els que més interès han despertat entre els especialistes, per la seva singularitat, i entre els mitjans de comunicació, per la seva espectacularitat, han estat, per una banda un mausoleu romà i les restes d'un llit funerari.

Urna cinerària. Foto JL Biel

El mausoleu romà, construït en pedra i de planta quadrada, es pot veure durant la visita a les Drassanes, ja que és un dels pocs elements que, després de la restauració, ha quedat a la vista dels visitants. Al seu interior van aparèixer les primeres urnes cineràries de vidre trobades a Barcino. Aquestes urnes contenien les restes de cendres i ossos dels difunts enterrats i, en aquests moments, s’estan realitzant estudis antropològics per tal d’identificar les característiques bàsiques dels individus

Una altra troballa interessantíssima per la seva singularitat ha estat la localització de les restes incinerades d'un llit mortuori, a través de l'estudi de les peces d'ivori i ferro trobades a l'excavació. La tradició de cremació del difunt damunt d'un llit funerari prové de l'Orient i ja era present en civilitzacions com l'egípcia, la grega o l’etrusca. A la Península Ibèrica tenim vestigis escassos i sempre associats a les classes benestants.

Jaciment arqueològic a les Drassanes. Foto JL Biel

No volem deixar passar l'ocasió de reconèixer, un altre cop, la feina excel·lent dels equips d'arqueòlegs i arqueòlogues que han treballat a les excavacions –encapçalats per l'Esteve Nadal i l'Iñaki Moreno-, i de les conservadores i restauradores que estan estudiant els materials trobats, per aportar més llum sobre la necròpolis. Representen molts investigadors que, des de diversos camps, han aportat la seva experiència i el seu coneixement a aquest projecte.

Què ens aporta la informació sobre la necròpolis a la història de les Drassanes? Podríem pensar que, directament, molt poca cosa. No obstant, ens diu molt sobre el terreny que varen triar els nostres avantpassats per construir-hi una de les infraestructures navals més important de la Mediterrània. Un terreny que estava consolidat ja en temps antics –els romans no haguessin sepultat els seus morts en una platja-, i pel qual, segurament, transitava una via marítima que recorria el front litoral, potser des d’una zona de fondeig d'embarcacions a l'altra banda de Montjuïc, fins arribar a la porta de la muralla romana encarada a mar.

Perquè, directament o indirecta, la Història sempre ens ensenya alguna cosa. Seguirem informant!

Article elaborat per Olga López

Pròxim capítol ... El poder de les paraules

Cultura del mar

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar Cultura del mar, un recull de llibres, revistes i pàgines web de tema marítim.

El criteri per fer la tria de llibres i revistes havia de complir les següents condicions:

• Ser de tema marítim
• De caire divulgatiu tenint en compte que s'adreça a usuaris de biblioteca pública en general no pas a científics o públic especialitzat.
• Disponibles en el mercat editorial.

Aquest darrer punt ha fet descartar alguns llibres marítims bàsics, a vegades editats no fa massa temps i de gran qualitat però que desgraciadament ja no es troben a la venda. Es podria afirmar que aquesta bibliografia és un reflex del que ofereix el mercat editorial. Potser caldria reflexionar-hi. Per exemple de fars o del mar en la pintura, no hi ha cap llibre divulgatiu a la venda a hores d'ara, n'havíem triat uns quants d'aquests temes i ens adonarem que ja estan descatalogats. Per la qual cosa no és una bibliografia ideal és, però, una guia pràctica, elaborada amb cura, els llibres han estat triats amb rigor.

Cultura del mar : Bibliografia bàsica

L'experiència ha estat molt positiva. Ha estat fruit d'un treball col·laboratiu, hi hem participat diverses biblioteques públiques i, com a especialitzada, la biblioteca del Museu Marítim. Coordinades per Jordi Llobet del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Personalment he tingut el plaer de treballar colze a colze, però a distància, amb la Cristina González de la Biblioteca Comarcal de Blanes i ens hem donat ànims en moments crítics. He rebut ajuda, assessorament i orientació de moltes persones, segur que em deixaré algú, tot i així m'arrisco, del Museu Marítim els savis consells i bon criteri de l'Enric Garcia; la Dolors Bernal i la Sílvia Dahl han ajudat a la tria de fotos que il·lustren part de la Guia. El bibliotecari Manuel Campos -sempre virtualment alerta, capaç de trobar webs excel·lents- em va ajudar amb un gran nombre de recursos electrònics; l'Albert Pla també ens ha ajudat en els llibres de navegació així com els llibreters de la desapareguda Espai Mar. No puc deixar d'esmentar en Jordi Garcia, l'altra cara visible d'aquesta biblioteca, sempre disposat a donar un cop de mà i a escoltar-me en els moments que les ressenyes se'm resistien.

M'ha agradat col·laborar amb bibliotecaris, com a bibliotecària m'hi entenc, són gent seriosa, amb empenta i sempre a l'última. Com em deia fa pocs dies en Vicente Sanahuja de Vida marítima: "Me equivoqué de carrera, tenia que haberme hecho bibliotecario, como os envidio".

Us convidem a donar-hi un cop d'ull, si trobeu algun llibre, revista o recurs que us desperti la curiositat ens donarem per satisfets. No hi busqueu cap mena de favoritisme, d'intenció amagada. Ha estat feta amb imparcialitat i distància, com una pinzellada orientativa en un món apassionant com és el de la cultura del mar.

Esperem comentaris i suggerències.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària

Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Revistes del mes de maig

Com cada mes aquí teniu els sumaris de les revistes que han arribat a la Biblioteca durant el mes de maig:

Destaquem els articles:

• Les bouteilles à la mer. Le Chasse-Marée. Núm. 250 (Mai-June 2013)
  Aquest article, que sorprenentment no surt al sumari, gira entorn dels missatges dins de botelles. A l'imaginari col·lectiu les botelles amb missatge estan associades als naufragis però han servit també com a mitjà de comunicació. Tal com va passar, per exemple, al 1916 quan el zepelí alemany L19 va amarar d'urgència a les gèlides aigües de la Mar del Nord i el seu capità escriví els fets en un missatge dins d'una botella, per denunciar que un vaixell britànic no els va socórrer. El missatge va arribar a les costes de Suècia sis mesos més tard. Els serveis secrets d’Elizabeth I d'Anglaterra ja van recórrer a aquest mitjà de comunicació al segle XVI per tal de transmetre els seus correus confidencials. Fins al 1815 existí l'oficial reponsable de les botelles al mar. Aquests són dos petits testimonis d’un gran nombre d’originals exemples reportats en aquest article.
• Ship of the Month. Ships Monthly. (June 2013)
  El capítol d'aquest mes està dedicat al creuer HMS Belfast amb motiu del 75è aniversari de la seva construcció. Des del 1971 es troba, com a atractiu turístic, al Tàmesis a prop del Tower Bridge de Londres. Administrat per l'Imperial War Museum.
• All the Lands Were Sea. Saudi Aramco World. (May-June 2013)
  El fotògraf Tor Eigeland reporta la visita que va fer al 1967 a les zones pantanoses del sud de l'Iraq que va travessar amb canoa. Inclou belles fotografies de l'autor en blanc i negre que reflecteixen un estil de vida que ja no existeix, un lloc on la gent vivia en harmonia amb l'entorn.
• The Istambul Naval Museum. World Ship Review. (March 2013)
  La revista d'aquest mes dedica la major part d'aquest número a aquest museu marítim i a la històrica galera que acull en el seu si. És una galera construïda a finals del segle XVI. Inclou un article sobre la talla de fusta als vaixells de la marina otomana i un sobre la col·lecció de bots històrics.

Destaquem també la revista:

• Exocetus volitans. Núm. 26 (2013)
  Aquesta publicació no té sumari per això us detallem els articles principals: "Viatge a Terra de Foc : Ventisqueros de la serralada Darwin al canal Beagle", "L'Escalfament climàtic en dos escenaris diferents : l'oceà Artic i la mar Mediterrània", "Anar al petardo : la pesca amb dinamita a la Costa Brava", "Dites de marina", "De Bussos, campanes i escafandres", "Crònica d'una travessia atlàntica : de les Açores a la península Ibèrica", "El Càntir de bord", "L'Anchois en Méditerranée occidentale", "Toponymie de Banyuls a Cerbère", "L'Avenir des anguilles est-il écrit dans le ciel", "Les Cnidaires Anthozoaires octocoralliaires", "Jacques Coeur et les vins de la Côte Vermeille au Moyen Age", "Ex voto marins", "Tranches de vie en côte rocheuse de Collioure à Cadaquès-Rosas, avant le traité des Pyrénées (1659)", "Restauration du libre-penseur", "En hommage aux charpentiers de marine"

Us interessaria consultar alguna revista?

Pescadors al Cap de Creus

Dijous es farà a la sala d'actes del Museu Marítim la XII Trobada d'Etnologia Marítima. Alfons Garrido, del Museu de la Pesca de Palamós, compartirà els resultats de les seves recerques plasmades a la seva tesi doctoral La Pesca al Cap de Creus a l'època moderna (segles XVI-XVIII) : organització, gestió i conflictes per a l'accés als recursos pesquers.

La costa del Cap de Creus

Vaig adreçar-me a l'Alfons Garrido perquè m'expliqués quins eren aquests conflictes que esmenta al títol i la seva resposta em va deixar de pedra... "La meva tesi comença amb un assassinat".

La tesi és el resultat d'intentar resoldre les causes de la mort del pescador de Llançà, Pere Joan Pagès, la nit del 27 de maig de 1687 a Cala Perona, a l'indret que avui pertany al municipi de Port de la Selva.

L'activitat pesquera sembla un ofici tranquil però en aquella època i en aquelles aigües era motiu de conflicte. La crisi de finals del s. XVII i principis del s. XVIII va abocar molta gent a dedicar-se a la pesca i va començar un problema de manca d'espai. Els pescadors d'un indret no volien compartir el seu espai amb pescadors de pobles veïns i cada cop hi havia més barques i més disputes sobre qui tenia dret a pescar per les cales.

Garrido ha estudiat a fons les Ordinacions de la Pesquera de Cadaqués, el reglament de pesca més extens de tota la Mediterrània occidental, i ha documentat una gran quantitat de conflictes territorials, de frontera, per a l'accés als espais de pesca on intervenien els municipis de Cotlliure, Banyuls, Llançà, Selva de Mar, Cadaqués i Roses. Les barques portaven armes a bord per tal de defensar-se. Era una realitat conflictiva que estava molt estesa. I així va descobrir com va morir en Pere Joan Pagès, pescador de Llançà.

Quin tema tan poc conegut, oi? No us pica la curiositat?

Si voleu saber com continua aquest relat recordeu que hi esteu tots convidats! : Dijous 13 de juny a les 17 hores. Sala d'actes del Museu Marítim de Barcelona