El mar, font de llegendes

Fábulas y leyendas del mar
Dissabte passat vàrem celebrar la sessió del club de lectura dedicada a Alvaro Cunqueiro i el seu llibre Leyendas y tradiciones de la mar.

El llibre és un recull d'articles apareguts a la revista Hoja del mar durant la dècada dels 70. Va ser editat per Néstor Luján que és l'autor del pròleg i gran amic de Cunqueiro.

Els protagonistes són sirenes, monstres, vents, vaixells, navegants, el mar gallec, peixos, deus, creences, supersticions...

Els participants del Club van qüestionar la vigència del llibre, el fet de ser un recull d'articles fa que en ocasions resulti repetitiu potser perquè havien estat creats per llegir-ne un al mes, quan apareixien a Hoja del mar, no són per llegir-los tots seguits. De fet va haver-hi qui va confessar que preferien llegir-los en petites dosis. També es va comentar que s'havien de llegir amb atenció ja que eren un pou de dades i erudició. Es va parlar de la riquesa del llenguatge, es van comentar molts fets, creences i llegendes que els presents trobaven increïbles.

Un aspecte molt positiu que es va destacar és el fet que, com que feia sovint referències a altres autors, Cunqueiro animava a llegir obres d'aquests escriptors citats. Recordo que es va mencionar l'interès per llegir obres sobre l'holandès errant.

wikipedia commons
Cunqueiro a Mondoñedo
El Club sempre enriqueix la lectura prèvia solitària dels lectors i es recomanen autors, en aquesta ocasió un dels més citats i recomanats fou Joan Perucho i les seves Històries naturals.

Es va considerar que els títols dels articles eren molt suggestius mentre que els articles eren menors. Llegint el títol venien ganes de llegir-los però un cop llegits produïen decepció. La sensació que va transmetre el llibre va ser de fredor, foscor, com un dia emboirat i plujós, com la terra gallega a que tant sovint feia referència.

Potser valdria la pena donar-li una segona oportunitat i apropar-se a la poesia i la narrativa d'un autor amb una imaginació inesgotable.

Per ampliar informació podeu consultar els enllaços en el dossier de lectura o la Guia temàtica de Llegendes i monstres marins.

I un documental emès per televisió, Imprescindibles, que retrata de manera completa la figura de Cunqueiro, el seu món i la seva obra.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona


Guies renovades, s'accepten noves propostes

Acabem d'actualitzar algunes de les Guies Temàtiques que tenim editades. Les trobareu penjades a la pestanya Guies i altres recursos i també en aquest lloc .

Les darreres actualitzacions corresponen a Dona i mar, Llegendes i monstres marinsVaixells negrers.

Com a mostra de cada tema aquí teniu el llibre més nou que hem adquirit de cadascuna d'aquestes matèries.
Records d'una dama del mar
L'esclavitud i antiesclavitud a l'imperi espanyol

Monstres marins en mapes antics

Aquestes guies van néixer per la necessitat d'agrupar bibliografia sobre un tema i tenien molt sentit abans de tenir el catàleg en línia http://biblioteca.mmb.cat/ 



Ara, creant-vos un compte al catàleg de la biblioteca, teniu la possibilitat vosaltres mateixos d'elaborar guies del tema que us interessi i guardar les vostres pròpies "llistes". I assignar les vostres pròpies etiquetes. Si necessiteu ajuda us podem donar un cop de mà sol·licitant una sessió de formació

Nosaltres continuarem actualitzant les guies existents i en crearem de noves si algun usuari ens en demana. Estem renovant les guies de les Drassanes i la de Galeres que ben aviat publicarem. Us agradaria que creéssim alguna Guia Temàtica del vostre tema? Estem oberts a noves propostes, deixeu-nos un comentari i les farem.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Consulta integrada, visibilitat i proximitat

L'altre dia ens van fer una entrevista per la radio, la sensació és que quedaven coses per dir, he pensat que estaria bé deixar-ho escrit en el blog.
  • Què diries que té d'especial aquest nou Espai de consulta?
És un espai on consultar fons de tema marítim que s'ha construït expressament en un lloc determinat del Museu per potenciar, per una part,la visibilitat i la conservació dels materials, els fons que tenim al Museu i, per una altra, apostar per la integració dels serveis que generen aquests fons (de fet això ja ho fèiem a l'antiga ubicació però ara, a més, es vol explicar).
Les sales des de dalt

Parlo de visibilitat perquè des de les sales del Museu, mirant amunt es veu l'Espai i des de l'Espai mirant pel finestral es veu una bona part de les sales del Museu, és una vista preciosa i molt recomanable. És un espai tranquil, acollidor, que convida a la calma, és molt bonic. Fins i tot s'ha conservat l'escala de pedra que hi havia adossada a la paret. 

A través de la senyalització s'ha buscat una fórmula que expliqui què es pot consultar dins aquest espai per això s'ha escollit estampar al terra del vestíbul tot allò que es pot consultar dins.  

Un altre aspecte que s'ha volgut prioritzar ha estat la conservació. S'ha buscat la proximitat dels materials a l'Espai de consulta i que es mantinguin en condicions òptimes de temperatura i humitat. Abans per anar de la biblioteca als magatzems s'havia de passar pel mig de les sales del Museu. Ara totes les col·leccions consultables (fotos, documents, llibres, revistes, mapes, etc.) són al costat i "fresquets", sobretot les fotografies que s'emmagatzemen en dues neveres d'ús exclusiu.

Alhora que hem concentrat aquests materials diversos hem integrat la seva consulta en un sol espai. Perquè creiem que l'usuari vol informació sense tenir en compte si aquesta informació la troba en un llibre, una web, una revista, una foto, un plànol, un diari de navegació, una patent de sanitat o a l'expedient d'una naviliera. 
  • Per què Espai de consulta i no biblioteca o centre de documentació?
El seu nom, "Espai de consulta" ja implica una declaració d'intencions, no és només una rica biblioteca marítima amb més de 27.000 volums sinó que -encara que mirant la sala no es vegi- hi podeu consultar l'arxiu documental, l'arxiu fotogràfic, cartes nàutiques antigues de tots els mars i oceans del món, gravats, plànols de vaixells, etc.

De fet, la pràctica ens demostra que sovint qui ens demana informació necessita consultar diversos serveis (llibres, documents, revistes, fotos, plànols, etc.)

Aquesta és la nostra riquesa, el fet de ser un museu ens permet complementar la informació amb objectes en 3D. Per exemple, si algú vol informació sobre galeres tenim un munt de llibres, articles de revista, fotografies sobre el tema, però assenyalar la galera reial i baixar al museu a verure-la és un servei que només podem fer alguns museus navals.
  • Hi pot anar tothom a l'Espai?
Tothom, des del visitant del museu a l'investigador que busca un tema molt concret passant per qualsevol de vosaltres que vulgui remenar llibres, demanar en préstec una novel·la marítima o que, simplement, vulgui llegir assegut tranquil·lament assegut en una butaca veient el museu als seus peus.

Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14 h. i dimarts de 10 a 19 h.
S'aconsella concertar visita al 93.342.99.20, especialment per als fons no bibliogràfics.
Si voleu preparar la visita amb antelació busqueu els llibres en el nostre catàleg biblioteca.mmb.cat




Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Los papeles Malaspina

A raíz de la entrada "La Biblioteca del capitán, un sentit homenatge" decidí leer la novela de Montserrat Claros. No sé qué palabras utilizar para describir las deliciosas horas que he disfrutado desde entonces. La novela es fresca, decidida; uno se sumerge en la vida a bordo de la Descubierta, y en las aventuras de este viaje científico-político liderado por el audaz Alejandro Malaspina.
Lectura de verano
Cuando vine a la biblioteca a devolver la novela, por curiosidad, saqué en préstamo 2 libros sobre la expedición Malaspina que llamaron mi atención.

Primero leí El diario del proceso y encarcelamiento de Alejandro Malaspina (1794-1803) de Eric Beerman. Fascinante. Cuando Montserrat Claros nos habla de su novela, elegantemente nos dice, y cito textualmente, "las intrigas políticas condenaron al ostracismo sus logros durante mucho tiempo" . Estas intrigas de la corte española - vecina de una Francia en plena revolución tras guillotinar al rey Luis XVI- llevaron al capitán Malaspina de la gloria de una expedición exitosa a la cárcel y a la censura y silenciamiento de los resultados de su increíble viaje de 62 meses por las Américas y el Pacífico, una apasionante historia. No me extraña que la comunidad científica malaspiniana esperara con ansias la publicación de la obra de Beerman. Este autor nos pone en situación rápidamente: Malaspina zarpa de España justo 2 semanas después del estallido de la revolución francesa, y cuando regresa a Cádiz 5 años después se encuentra con la España de Manuel Godoy, el favorito de la reina María Luisa. Beerman nos habla de los pasquines de la época para ilustrar la impopularidad del gobierno:

Este gobierno no era del agrado de Malaspina, aún así, este capitán de marina no se amilanó ante Godoy y le envió un escrito titulado "Reflexiones relativas a la paz de la España con la Francia". Beerman explica que este y otros escritos no solicitados no fueron del agrado ni de Godoy ni de la Corte, ya que ellos estaban a favor de la guerra con Francia. Además, gracias a las artes de la marquesa de Matallana, Malaspina se involucra en un proyecto para separar del poder a Godoy. No es de extrañar entonces que el favorito de la Reina le escribiese al Rey Carlos IV describiendo los papeles de Malaspina como "ideas libres y objetivos sediciosos, tumultuarios, atrevidos e insultantes a la soberanía de SS.MM: y del gobierno...". Repito: fascinante lectura, un excelente trabajo de investigación, Beerman sigue cronológicamente todo el proceso y nos ilustra y adentra en la España de fines del S. XVIII.

Después leí The secret history of the convict colony de Robert J. King. Esta monografía responde a 2 preguntas terriblemente interesantes: ¿Porqué la corona británica envió reos para crear una colonia en una isla del Pacífico? ¿Porqué la corona española envió una expedición para investigar esa nueva colonia? En este libro la política está muy presente, ya que demuestra cómo se utilizaba la investigación científica como excusa para que los estados pudiesen llevar a cabo sus planes políticos y estratégicos. Malaspina, con los resultados de su expedición, demuestra que el Imperio Británico buscaba debilitar a la corona española en los mares del Sur. Con este conocimiento, es obvio el porqué este capitán de navío no estaba de acuerdo con las políticas del gobierno contra Francia, ya que la amenaza real era la Gran Bretaña. Lamentablemente, la ignorancia de la Corte y su censura ocultaron durante mucho tiempo todos estos conocimientos. Felizmente, ahora ya podemos acceder a ellos.

Sólo puedo decir que he disfrutado mucho con mis lecturas de verano. Y todo empezó gracias a una humilde novela.

Grelda Ortiz Amaya

Agraïm a la Grelda la seva col·laboració, us recordem que al blog tenim publicades altres entrades amb Malaspina com a protagonista
http://bitacolammb.blogspot.com.es/search?q=malaspina

L'Expositor de novetats a casa vostra

Avui estàvem canviant l'adreça antiga del catàleg per la nova http://biblioteca.mmb.cat/ a tots els posts del blog i enmig de tots els escrits hi havia aquest en esborrany, mai no es va publicar. Ja no són novetats però encara són interessants i aprofitem per mostrar-vos-les.

I si voleu veure novetats d'aquest juliol aneu al nostre Pinterest o visiteu-nos físicament.

Biblioteca del Museu Marítim. Adquisicions febrer 2012
Noves adquisicions de febrer 2012
Biblioteca del Museu Marítim. Adquisicions febrer 2012
Noves adquisicions de febrer 2012
Biblioteca del Museu Marítim. Adquisicions febrer 2012
Noves adquisicions de febrer 2012



Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona