Clica aquí per consultar el Dossier de lectura de Piratas y Mar azul d'Arthur Conan Doyle
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Club de lectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Club de lectura. Mostrar tots els missatges
Les Glénan
Després d'un fantàstic any lector - a Pinterest trobareu els llibres que vàrem llegir el 2015-2016 - comencem una nova temporada del Club de lectura de la Biblioteca del Museu Marítim.
A la primera sessió del Club hem comentat Muerte en las Islas" de Jean-Luc Bannalec, autor alemany d'origen bretó.
Els punts forts de la novel·la són les descripcions de les illes Glénan, el caràcter dels bretons, la seva cultura, les seves tradicions. Alguns assistents, però, van trobar excessives les descripcions.
Potser el millor, el final obert a diferents interpretacions...
L'autor ha aconseguit que tots consultéssim mapes i cartes nàutiques per trobar les Glénan.
A la primera sessió del Club hem comentat Muerte en las Islas" de Jean-Luc Bannalec, autor alemany d'origen bretó.
 |
| Benvinguda al Club de Lectura 2016-2017 |
El seu punt més fluix -en el qual varen coincidir gairebé tots els participants al Club- és que com a novel·la policíaca és fluixa, la trama no queda ben teixida i abusa dels tòpics dels detectius d'altres novel·les (obsessió per la investigació que el fa oblidar el tracte amb les persones que l'envolten començant per als més propers, la mala relació amb l'autoritat, maníac del cafè). L'acció transcorre en tres dies intensos, l'autor desplega un munt de trames i personatges sospitosos. Els membres del club de lectura van trobar semblances amb Perry Mason, Montalbano, Wallander però sense una trama ben lligada.
Bannalec mostra massa personatges i temes i, en canvi, no acaba d'aprofundir-ne cap, una pinzellada de corrupció política relacionada amb urbanisme i barrejada de defensa del medi ambient, naufragis i tresors amagats, institucions amb interessos foscos... per després, al final, ser temes superficials i totalment irrellevants per al desenllaç.
Potser el millor, el final obert a diferents interpretacions...
Què hem après? Hem après a col·locar l'arxipèl·lag de les Glénan al mapa i a conèixer-les una mica. Hem après que hi ha una escola de nàutica -creada fa més de mig segle- d'esperit lliure, oberta a qui vulgui aprendre a navegar, gens elitista. Hem sabut com d'aïllats queden els habitants i visitants d'aquestes illes quan hi ha tempesta i que mai no s'ha de perdre el respecte a la mar per molta experiència en navegació que es tingui.
 |
| El curso de navegación de Glenans |
Com a cada sessió del Club de lectura la biblioteca ha preparat un expositor amb llibres i revistes relacionades amb el tema del llibre. En aquest cas s'han escollit llibres sobre navegació amb mal temps, llegendes marítimes bretones, articles de la revista Chasse Marée dedicats a la història de l'escola de navegació que apareix a la novel·la i altres de relacionats amb vaixells o de l'entorn d'aquestes illes. També s'exposa un exemplar del llibre El Curso de navegación de Glenans -un clàssic reeditat un munt de vegades- que és un manual completíssim de tot el que un navegant ha de conèixer per navegar.
Quedem per al proper 26 de novembre, propera sessió del club de lectura per comentar Piratas y mar azul d'Arthur Conan Doyle.
Muerte en las islas / Jean-Luc Bannalec
Comencem la nova temporada del Club de lectura amb una novel·la policíaca ambientada a les illes bretones Glénan. Un indret preciós.
Cliqueu aquí per accedir al Dossier de lectura de Muerte en las islas de Bannalec
Cliqueu aquí per accedir al Dossier de lectura de Muerte en las islas de Bannalec
El Cala Llamp i, sobretot, la Lluna
La tarda de dissabte vàrem passar una estona agradable xerrant sobre La lluna i el Cala Llamp de Baltasar Porcel.
Dues setmanes abans havíem visitat al Palau Robert l'exposició Baltasar Porcel, Mallorca, Barcelona el món. Les primeres sales de l'exposició ens van servir per entendre aspectes que apareixen al llibre.
L'exposició -que té com a comissari l'escriptor Julià Guillamon- es podrà veure fins al 28 de febrer. A partir del març es podrà visitar a Mallorca.
La lectura del llibre ens ha provocat impressions semblants a tots els presents. Destaquem la gran bellesa de les descripcions, unes descripcions detallades que creen l'ambient i ens presenten els personatges a fons però en cap cas es fan pesades. En canvi, el que es comenta és la dificultat de comprensió per l'ús de vocabulari mallorquí que tots, però, reconeixem necessari perquè fa ben realista el relat. I que aprovem com a repte d'aprenentatge.
I llavors, com sempre, evoquem llibres comentats en anteriors edicions del Club. Que si "Moby Dick sí que era excessiu amb les descripcions" ... algú recorda els personatges de Capitans intrèpids "Kipling no aprofundia en les seves personalitats" i es pregunta si potser Porcel es recrea massa en els personatges i s'oblida de vertebrar una història. La resposta que rep és que els personatges estan molt ben descrits i ajuden a teixir la trama.
De fet és un plaer recordar cada personatge i com es trenen les relacions entre ells i entre el passat i el present. Com, uns fets passats, determinen el present de tots ells. Sï, però qui vertebra? I un diu "La columna vertebral és el títol: la lluna, testimoni present durant totes les nits del relat i la desencadenant del final ... Sobretot la lluna d'agost però també el Cala Llamp principal escenari, on els mariners se senten confortables. Només cal recordar el patró que no pot dormir a terra ferma perquè troba a faltar el bressol de les ones.
També es va coincidir i destacar el sentit de l'humor (la botadura del Marianito), la crítica mordaç (episodi de la medalla de salvament).
Aquest llibre el vàrem llegir gràcies a la proposta que va fer el lector que ens segueix des de Mallorca. Setmanes abans de la sessió ens va enviar anotacions i dissabte les vàrem compartir. Ens fa molta il·lusió poder tenir una visió mallorquina del text. Aquí en teniu un full, val la pena llegir-lo:
"Les històries reflecteixen la manera de viure dels mallorquins als anys 50 i dóna la visió d'un món ja desaparegut i força dur", comenta una altra companya per email.
I surten més temes, l'enyorança de la Cuba de principis de segle quan els protagonistes més grans eren joves, la llibertat perduda, la música i l'alegria. La vida a terra, quan són a Andratx. El contraban. Els anys previs a la guerra civil amb il·lusions i ideals que es perden durant la guerra. Les traïcions.
El contrast entre personatges per uns "viure embarcat és perdre la vida" perquè s'ha convertit en una feina monòtona i desitja una vida millor per al seu fill. En canvi, el que de jove va patir "va descobrir un món on no hi feia res tenir tics als ulls i ser petit" i ara de gran, amb una vida inestable sap viure al dia i al mar se sent rejovenit i lliure. La vida al mar: un món en moviment, "horitzons infinits i canviants, sortir els matins a coberta i sentir-se ple i potent sota el sol i solcant el mar... En mar hom governa la seva pròpia brúixola, i en terra, en canvi, sent la soledat, una soledat immòbil, silenciosa, constant".
La Lluna i el Cala Llamp una novel·la que recomanem, que amb la relectura millora, cada cop gaudeixes més dels detalls, de la trama, de l'ambient. Gràcies a tots els que feu possible enriquir la lectura.
Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona
El mar, font de llegendes
 |
| Fábulas y leyendas del mar |
Dissabte passat vàrem celebrar la sessió del club de lectura dedicada a Alvaro Cunqueiro i el seu llibre Leyendas y tradiciones de la mar.
El llibre és un recull d'articles apareguts a la revista Hoja del mar durant la dècada dels 70. Va ser editat per Néstor Luján que és l'autor del pròleg i gran amic de Cunqueiro.
Els protagonistes són sirenes, monstres, vents, vaixells, navegants, el mar gallec, peixos, deus, creences, supersticions...
Els participants del Club van qüestionar la vigència del llibre, el fet de ser un recull d'articles fa que en ocasions resulti repetitiu potser perquè havien estat creats per llegir-ne un al mes, quan apareixien a Hoja del mar, no són per llegir-los tots seguits. De fet va haver-hi qui va confessar que preferien llegir-los en petites dosis. També es va comentar que s'havien de llegir amb atenció ja que eren un pou de dades i erudició. Es va parlar de la riquesa del llenguatge, es van comentar molts fets, creences i llegendes que els presents trobaven increïbles.
Un aspecte molt positiu que es va destacar és el fet que, com que feia sovint referències a altres autors, Cunqueiro animava a llegir obres d'aquests escriptors citats. Recordo que es va mencionar l'interès per llegir obres sobre l'holandès errant.
El llibre és un recull d'articles apareguts a la revista Hoja del mar durant la dècada dels 70. Va ser editat per Néstor Luján que és l'autor del pròleg i gran amic de Cunqueiro.
Els protagonistes són sirenes, monstres, vents, vaixells, navegants, el mar gallec, peixos, deus, creences, supersticions...
Els participants del Club van qüestionar la vigència del llibre, el fet de ser un recull d'articles fa que en ocasions resulti repetitiu potser perquè havien estat creats per llegir-ne un al mes, quan apareixien a Hoja del mar, no són per llegir-los tots seguits. De fet va haver-hi qui va confessar que preferien llegir-los en petites dosis. També es va comentar que s'havien de llegir amb atenció ja que eren un pou de dades i erudició. Es va parlar de la riquesa del llenguatge, es van comentar molts fets, creences i llegendes que els presents trobaven increïbles.
Un aspecte molt positiu que es va destacar és el fet que, com que feia sovint referències a altres autors, Cunqueiro animava a llegir obres d'aquests escriptors citats. Recordo que es va mencionar l'interès per llegir obres sobre l'holandès errant.
 |
| Cunqueiro a Mondoñedo |
El Club sempre enriqueix la lectura prèvia solitària dels lectors i es recomanen autors, en aquesta ocasió un dels més citats i recomanats fou Joan Perucho i les seves Històries naturals.
Es va considerar que els títols dels articles eren molt suggestius mentre que els articles eren menors. Llegint el títol venien ganes de llegir-los però un cop llegits produïen decepció. La sensació que va transmetre el llibre va ser de fredor, foscor, com un dia emboirat i plujós, com la terra gallega a que tant sovint feia referència.
Potser valdria la pena donar-li una segona oportunitat i apropar-se a la poesia i la narrativa d'un autor amb una imaginació inesgotable.
Per ampliar informació podeu consultar els enllaços en el dossier de lectura o la Guia temàtica de Llegendes i monstres marins.
I un documental emès per televisió, Imprescindibles, que retrata de manera completa la figura de Cunqueiro, el seu món i la seva obra.
Es va considerar que els títols dels articles eren molt suggestius mentre que els articles eren menors. Llegint el títol venien ganes de llegir-los però un cop llegits produïen decepció. La sensació que va transmetre el llibre va ser de fredor, foscor, com un dia emboirat i plujós, com la terra gallega a que tant sovint feia referència.
Potser valdria la pena donar-li una segona oportunitat i apropar-se a la poesia i la narrativa d'un autor amb una imaginació inesgotable.
Per ampliar informació podeu consultar els enllaços en el dossier de lectura o la Guia temàtica de Llegendes i monstres marins.
I un documental emès per televisió, Imprescindibles, que retrata de manera completa la figura de Cunqueiro, el seu món i la seva obra.
Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona
Club de lectura BMMB recull 2013-2014
 |
| Guies de lectura |
El Club de lectura de la Biblioteca del Museu Marítim d'aquesta temporada ha arribat a la seva fi. És el moment de fer balanç d'un any de lectures variades que van ser triades, per votació, el juny del 2013 entre els membres del Club.
Vàrem començar amb la novel·la policíaca, L'Edat del dubte, situada al port sicilià de Vigata de la mà del comissari Salvo Montalbano. L'autor, Andrea Camilleri, aprofita la trama per exposar una sèrie de temes: el pas del temps, la por a envellir, a manifestar els sentiments, la immigració il·legal. Camilleri introdueix diverses referències literàries Les Pitard de Simenon, el Cançoner de Petrarca ...
El mariner que va perdre la gràcia del mar de Yukio Mishima va dividir els participants, a uns els hi va agradar molt, a d'altres no gaire. Ens va colpir amb el seu llenguatge i lirisme a flor de pell. La crueltat dels joves no ens va deixar indiferents, i a través dels ulls adolescents vam escoltar les històries de l'heroic mariner... amb un final aterridor. Tot el llibre és una metàfora: els nois simbolitzen l'honor, el mariner Japó i la dona el món occidental.
Després vam marxar del mar del Japó per endinsar-nos a la Mediterrània, amb els relats de Carme Riera de Te deix, amor, la mar com a penyora. El mar com a protagonista, com a teló de fons, arribàrem a la conclusió que les coses no són sempre el que semblen. Entre les opinions que es van expressar la més compartida fou que els relats tenien un estil precís i musical.
I de la mà de José Luis Sampedro vàrem començar un viatge per diversos mars gràcies a les seves històries curtes a Mar al fondo. Va ser recurrent el tema de la mort al mar i del mar com a purificació. Molts dels lectors que havien llegit els contes tots seguits van donar un consell per al futur, que no es llegeixin tots de cop. Sampedro va reflectir, amb gran encert, la singularitat i l'esperit de cada mar i oceà.
Finalment hem comentat La pell freda d'Albert Sánchez Piñol. La tertúlia va estar molt animada perquè hi va haver gran nombre d'interpretacions. Des de la lectura literal, la història de l'atac d'uns monstres, a lectures plenes de metafísica. Serà un somni? serà la pròpia persona qui s'ha construït la seva història de por? Serà una fugida d'un mateix? La por al desconegut i la violència i la brutalitat irracional com a resposta a aquestes pors?.
Hem de dir que, tot i centrar les trobades en el comentari del llibre triat, sovint sorgien referències i recomanacions a altres llibres, autors, pel·lícules, referències personals i experiències viscudes. Les trobades són molt positives, les visions polièdriques, les argumentacions molt riques, tothom acaba recollint una aportació d'un altre membre. Cada persona, té la seva personalitat que marca el seu estil, la seva manera d'interpretar el llibre. Ha estat curiós que, a vegades, tenim una idea del llibre que queda desbancada amb el raonament de l'altre que ha anat més enllà de la lectura linial i ha donat una nova dimensió a l'obra.
Ara, el que toca, és fer la tria de llibres per al curs 2014-2015. És el moment en què els participants proposen llibres i els posem en comú i posteriorment votaran. Les 5 lectures més votades seran els títols per al curs vinent. De moment aquestes són les propostes
Club de lectura. El Motí del Bounty
Dissabte 16 de març celebrarem la sessió dedicada al llibre de John Boyne Motí al Bounty.
Serà un Club diferent dels habituals perquè, abans de comentar el llibre, comptarem amb la presència d'Eduard-Josep Chifré que exposarà les diverses visions i versions que ha mostrat el cinema del famós motí del 1789. Chifré té publicat un assaig en català i castellà titulat El motí de la Bounty cinema, realitat i ficció que podeu consultar a la web Naucher Global.
Hem elaborat una guia de lectura per tal d'ajudar i aportar informació complementària. Si teniu curiositat per saber més coses sobre el vaixell i les seves rèpliques, del motí, les diverses novel·les i films que s'hi han inspirat no podeu deixar de llegir aquest dossier farcit de referències i recursos:
Voleu saber què és el que realment va passar? Voleu donar la vostra opinió o la vostra teoria? Heu llegit la novel·la i voleu compartir les vostres vivències?
Us esperem a l'entrada del Museu, la xerrada començarà a les 17:30 a l'Aula Didàctica. Les places són limitades i per això demanem confirmació a bernallm@diba.cat o busquetsfr@diba.cat
Us esperem a l'entrada del Museu, la xerrada començarà a les 17:30 a l'Aula Didàctica. Les places són limitades i per això demanem confirmació a bernallm@diba.cat o busquetsfr@diba.cat
Club de lectura. Profunditats de Henning Mankell
La tarda del dissabte 26 de gener ens reunirem els membres del Club de lectura de la Biblioteca del Museu Marítim per comentar el llibre Profunditats de Henning Mankell.
Mankel inicia la novel·la amb el relat d'uns fets que són conseqüència dels fets esdevinguts en el passat i que el lector desconeix però intueix. Aquest és un recurs que l'autor sovint utilitza i que confereix un vel de misteri al relat. Profunditats no és una novel·la policíaca tot i que conté molts trets de les altres obres de Mankell —intriga, tensió, esdeveniments al límit, personatges convulsos, girs inesperats, misteris, situacions angoixants, incòmodes. També hi són presents a la novel·la El Xinès que ja us vàrem recomanar fa gairebé quatre anys en aquest blog.
Si en un aspecte van coincidir els membres del Club de lectura va ser en el rebuig a la personalitat del protagonista que amb els seus fets i les seves accions només intentava amagar-se d'ell mateix. Encara que el sentiment de rebuig inicialment faci suposar que comentem negativament la novel·la queda clar que l'autor aconsegueix transmetre i reflectir el caràcter del protagonista. També a Crim i càstig —per exemple— Dostoeivski ens fa menysprear Raskolnikov. Al final vàrem reconèixer que tots podem tenir un costat fosc.
Profunditats de Henning Mankell
L'obra està protagonitzada per l'hidrògraf Lars Tobiason Svartman, oficial de la marina sueca. L'acció se situa a les fredes aigües del Bàltic a l'inici de la Primera Guerra Mundial. Lars és un home reservat, meticulós acostumat a guardar les distàncies, obsessionat per les mesures. Un home que creu que ho controla tot, endut pels esdeveniments que ell mateix provoca en la seva lluita vital constant. La novel·la parla de mesura, seguretat, certesa i de descontrol, obsessió i incertesa. Aconseguirà el protagonista controlar la seva vida, continuarà tenint-ho tot controlat?
Un petit tret a destacar de l'obra és la importància de la mirada, dels ulls, com a expressió i com a símbol de sinceritat.
Us recomanem i convidem a endinsar-vos en la ment de Lars Tobiason Svartman. L'obra, dividida en 206 capítols breus, alguns de poques línies, conviden a la pausa i la reflexió un cop acabat cada capítol. Abrigueu-vos bé!
Aquestes i altres reflexions, a més d'informació sobre l'autor i la seva obra les trobareu al Dossier de lectura que vàrem preparar per a la sessió del Club i, que si voleu us podeu descarregar.
La propera sessió serà el 16 de març al voltant del llibre Motí al Bounty de John Boyne. Parlarem de tota la literatura que ha inspirat el motí més famós de la història i de la visió que s'ha donat a les diverses versions cinematogràfiques.
Club de lectura. Ronda naval sota la boira
La tarda del 15 de desembre vàrem celebrar la sessió de club de lectura dedicada a l'obra de Pere Calders Ronda naval sota la boira. Tothom va coincidir que era una gran novel·la que, encara que hagués estat publicada l'any 1966, segueix essent d'actualitat.
El vaixell simbolitza un petit univers tancat i en crisi on els protagonistes estan abocats a un destí comú, tràgic i anunciat. Abarquen un ventall ampli de comportaments i caràcters humans : alguns grotescs, ingenus, pessimistes, avars, altres manipuladors, amb obsessions, febleses, manies, conflictes, tot el que es pot trobar al món real.
Molts van comentar que estava ben documentada, amb diversos nivells de lectura. Altres van recordar fragments del llibre de gran bellesa. Per exemple una cita que diu "Navegar és indispensable i viure no". Es va interpretar el mot navegar com a sinònim de viure activament. Una participant va afegir una dita que havia après feia anys: "A la vida es pot anar de viatger o de maleta, si vas com a maleta no veus res".
Els usuaris van reconèixer que Ronda naval està farcida de frases que fan pensar: "El mar és com la vida d'un amic, no cal entendre-ho tot".
Tots van coincidir que tenia un vocabulari difícil de comprendre, amb paraules desconegudes però la lectura resultava fàcil gràcies a l'estil acurat de Calders
Tal com va passar amb Lord Jim gairebé cada usuari tenia exemplars de diferents editorials.
Diverses edicions de Ronda naval sota la boira
Un aspecte que van destacar els lectors és la importància de conèixer la vida de l'autor, el context en el qual va viure, i que la majoria de nosaltres també hem viscut, per poder entendre les metàfores de la novel·la. El lector que ha viscut i viu o coneix la història del país podrà interpretar i entendre molts més girs simbòlics de l'autor.
L'humor i la ironia no amaguen en cap moment la intenció de no deixar indiferent el lector ja que l'absurd i les situacions tragicòmiques ajuden a extreure conclusions i a pensar més enllà, a reflexionar, a qüestionar-ho tot.
L'estructura de l'obra és una declaració d'intencions. Calders —editor del diari del protagonista, Oleguer Sureda— proposa i dialoga amb el lector. La lectura del llibre, els comentaris al final de cada capítol, les instruccions d'ús aconsellades per l0autor semblen un joc entre Calders i el lector i té un cert paral·lelisme amb l'actitud dels passatgers del Panoramic que, tot i saber el tràgic final es comporten amb naturalitat com si fossin dins d'un joc de rol.
Una gran novel·la, un llibre que mereix ser més conegut. Us el recomanem, us ho passareu molt bé.
La propera novel·la que comentarem el 26 de gener serà Profunditats de Henning Mankell.
L'estructura de l'obra és una declaració d'intencions. Calders —editor del diari del protagonista, Oleguer Sureda— proposa i dialoga amb el lector. La lectura del llibre, els comentaris al final de cada capítol, les instruccions d'ús aconsellades per l0autor semblen un joc entre Calders i el lector i té un cert paral·lelisme amb l'actitud dels passatgers del Panoramic que, tot i saber el tràgic final es comporten amb naturalitat com si fossin dins d'un joc de rol.
Una gran novel·la, un llibre que mereix ser més conegut. Us el recomanem, us ho passareu molt bé.
La propera novel·la que comentarem el 26 de gener serà Profunditats de Henning Mankell.
Club de lectura. Lord Jim
Dissabte passat va tenir lloc la sessió de club de la lectura dedicat al llibre de Joseph Conrad Lord Jim.
El primer que vàrem constatar és que és un llibre espès, intens, aclaparador, de difícil lectura. Força assistents varen confessar que no l'havien pogut acabar. La nota positiva d'aquest aspecte és que en finalitzar molts dels participants que no havien acabat el llibre es van comprometre per voluntat pròpia a continuar llegint-lo, fins al final. El nou interès per la lectura del llibre va ser conseqüència de les engrecadores explicacions dels assistents que havien arribat fins al final.
Una altra cosa curiosa a destacar és que hi havia tantes versions, cobertes, edicions, com lectors. Els que havien portat el llibre van llegir la primera frase de la novel·la i va ser molt curiós adonar-se que totes deien el mateix però amb llenguatges més o menys retòrics. I això per què? Una de les causes pot ser perquè eren traduccions de l'anglès a dos idiomes diferents (castellà i català), una de les edicions era juvenil (comentada i amb un glossari) i perquè en anglès també hi ha versions més o menys reduïdes i adaptades.
 |
| 6 versions d'un mateix llibre |
S'ha de tenir en compte que va ser escrita entre 1899 i 1900. Inicialment era una obra per entregues, aquesta podria ser una rao per la qual Conrad va endavant i enrere en el relat dels fets. La data de publicació també s'ha de tenir en compte per no intentar jutjar comportaments que ara serien titllats de racistes o classistes.
Un lector va esmentar Hugo Pratt, aquest autor es va inspirar en la figura de Lord Jim per crear el seu famós personatge, Corto Maltés. També es van evocar Verne i Salgari
Jim és un jove amb aspiracions, amb ideals nobles. Per culpa d'un moment de feblesa comet un error que mai no es perdonarà, que sempre el perseguirà i només un final tràgic li permetrà recuperar la pau interior.
En aquest punt vam analitzar si ell va ser o no coherent, la majoria va creure que altres persontatges del llibre, molt més roïns i covards, no se sentien culpables gràcies a la seva falta de moral. Jim és coherent amb les seves creences per això, per convicció, no es perdona l'error comès i se sent covard, responsable. És cert, però, que intenta fugir del seu turment, fa de la fugida la possible solució als seus problemes i no ho aconsegueix. Jim necessita demostrar que ell és noble fent actes heroics.
Per a Conrad no es pot fugir d'un mateix i no és possible l'expiació de l'acte deshonrós fugint.
Joseph Conrad va exercir de mariner abans que d'escriptor cosa que queda reflectida als seus llibres, testimonis de l'experiència viscuda, tant la vida a bord com els comportaments humans d'aquelles persones que va tractar per tots els racons del món..
Titanic a la Biblioteca MMB
 |
| Llibres sobre Titanic a la Biblioteca |
La Biblioteca MMB hi participa dedicant el proper Club de lectura al llibre El Hombre que pudo salvar el Titanic que serà comentat pels participants el 28 d'abril.
Prèviament hem preparat una guia de lectura amb tots els materials que tenim a la Biblioteca, són llibres i articles de revistes marítimes. També inclou els recursos de qualitat que es troben a internet.
Dels articles del 1912 dedicats al Titanic volem destacar els que van aparèixer a la revista Vida marítima, escrits per personalitats de gran prestigi en el món marítim de l'època (Josep Ricart i Giralt, Eugenio Agacino, etc.) que incideixen en les causes evitables del naufragi. La seva lectura és un plaer gràcies a una crítica constructiva, amena i entenedora. Us recomanem la seva lectura.
A la guia trobareu els materials sobre el Titanic agrupats per subtemes: l'arquitectura del Titanic, la naviliera White Star Line, el naufragi, articles i comentaris de coetanis, mesures de seguretat, meteorologia, nàufrags catalans, exploracions submarines, modelisme, literatura, cinema, catàlegs d'exposicions.
El 31 de març, a les 17.30 esteu tots convidats a la trobada amb Sara Masó, autora del llibre La Imprudència del Titanic, descobrirem el fet que la va motivar a escriure un llibre sobre el Titanic i per què el va enfocar des d'un punt de vista totalment original, posant de manifest la història dels quatre supervivents catalans.
Activitats:
- Trobada amb Sara Masó, autora de La Imprudència del Titanic
Dissabte 31 de març a les 17.30, Sala d'actes del Museu Marítim de Barcelona.
Cal que confirmeu la vostra assistència enviant un correu a bernallm@diba.cat o trucant a la biblioteca 93.342.99.20 extensió 122, atès que les places són limitades.
- Club de lectura El Hombre que pudo salvar el Titanic d'Emilio Calle
Dissabte 28 d'abril a les 17.30, Biblioteca MMB
Places exhaurides.
Club de lectura, sessió de presentacions
Dissabte passat, 15 d'octubre, ens vàrem reunir la major part dels participants al Club de lectura.
La trobada va servir per lliurar el llibre La Sinfonía del tiempo breve i el dossier que hem preparat per a l'ocasió. Aquest quadernet pot ser una eina on anotar pensaments i reaccions que ens aporti aquesta novel·la però ja vam advertir que no cal omplir-lo i ha de ser un ajut no pas uns deures per a la pròxima sessió.
Llibres del Club de lectura
Des del primer dia que vam pensar en aquest Club voliem que els seus participants se sentissin lliures per llegir el llibre a la seva manera, que expressessin les seves opinions -tant si són favorables com si no-, que el dia del comentari de la novel·la poguessin parlar o restar en silenci i, en la mesura de les nostres possibilitats, voldriem que les lectures fossin triades en funció de les seves preferències.
És per això que vam voler fer una reunió de presentació. Dissabte passat citàrem els participants del Club a dos quarts de sis de la tarda. Vam seure per expressar, un a un, qui són, quin tipus de llibres els agrada llegir i per què n'han volgut formar part.
Molts destacaven el seu amor per la lectura i la seva passió pel mar i alguns, fins i tot, ens van recomanar llibres. També van valorar positivament que les sessions es facin en dissabte ja que hi ha qui treballa fins tard i altres vénen de fora de Barcelona.
A les organitzadores, Laura Puebla, Grelda Ortiz i Rosa Busquets ens ha causat molt bona impressió. Hem copsat molt entusiame i il·lusió, moltes ganes de compartir les sensacions que una lectura prèvia en solitari els hagi causat.
Club de lectura de la Xarxa d'Amics de la Mar
La sinfonía del tiempo breve
La Xarxa d'Amics de la Mar engega una nova activitat relacionada amb el món del llibre. El Club de lectura de la Xam. Encara que el nom del Club pot semblar indicar tot el contrari, és una activitat adreçada a tot tipus de públic, tant si s'és membre de la XAM com si no.
El Club està pensat per a tothom que vulgui compartir els sentiments que transmet una determinada lectura. És sorprenent la diversitat d'idees que poden aflorar en una xerrada, sempre hi ha algú que revela un aspecte que als altres els havia passat inadvertit. La lectura acostuma a ser un acte solitari, en aquest cas s'enriqueix compartint els comentaris posteriors.
El llibre d'aquesta primera trobada és La sinfonía del tiempo breve de Mattia Signorini.
Lliurament del llibre i del dossier de lectura: Dissabte 15 d'octubre a les 17:30
Sessió de debat: Dissabte 12 de novembre a les 17:30
Sessió de debat: Dissabte 12 de novembre a les 17:30
Oberta la inscripció. Les places són limitades, cal fer la reserva trucant al telèfon 934.877.860 o enviant un correu a xam@fusic.org
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
