 |
| Fábulas y leyendas del mar |
Dissabte passat vàrem celebrar la sessió del club de lectura dedicada a Alvaro Cunqueiro i el seu llibre Leyendas y tradiciones de la mar.
El llibre és un recull d'articles apareguts a la revista Hoja del mar durant la dècada dels 70. Va ser editat per Néstor Luján que és l'autor del pròleg i gran amic de Cunqueiro.
Els protagonistes són sirenes, monstres, vents, vaixells, navegants, el mar gallec, peixos, deus, creences, supersticions...
Els participants del Club van qüestionar la vigència del llibre, el fet de ser un recull d'articles fa que en ocasions resulti repetitiu potser perquè havien estat creats per llegir-ne un al mes, quan apareixien a Hoja del mar, no són per llegir-los tots seguits. De fet va haver-hi qui va confessar que preferien llegir-los en petites dosis. També es va comentar que s'havien de llegir amb atenció ja que eren un pou de dades i erudició. Es va parlar de la riquesa del llenguatge, es van comentar molts fets, creences i llegendes que els presents trobaven increïbles.
Un aspecte molt positiu que es va destacar és el fet que, com que feia sovint referències a altres autors, Cunqueiro animava a llegir obres d'aquests escriptors citats. Recordo que es va mencionar l'interès per llegir obres sobre l'holandès errant.
El llibre és un recull d'articles apareguts a la revista Hoja del mar durant la dècada dels 70. Va ser editat per Néstor Luján que és l'autor del pròleg i gran amic de Cunqueiro.
Els protagonistes són sirenes, monstres, vents, vaixells, navegants, el mar gallec, peixos, deus, creences, supersticions...
Els participants del Club van qüestionar la vigència del llibre, el fet de ser un recull d'articles fa que en ocasions resulti repetitiu potser perquè havien estat creats per llegir-ne un al mes, quan apareixien a Hoja del mar, no són per llegir-los tots seguits. De fet va haver-hi qui va confessar que preferien llegir-los en petites dosis. També es va comentar que s'havien de llegir amb atenció ja que eren un pou de dades i erudició. Es va parlar de la riquesa del llenguatge, es van comentar molts fets, creences i llegendes que els presents trobaven increïbles.
Un aspecte molt positiu que es va destacar és el fet que, com que feia sovint referències a altres autors, Cunqueiro animava a llegir obres d'aquests escriptors citats. Recordo que es va mencionar l'interès per llegir obres sobre l'holandès errant.
 |
| Cunqueiro a Mondoñedo |
El Club sempre enriqueix la lectura prèvia solitària dels lectors i es recomanen autors, en aquesta ocasió un dels més citats i recomanats fou Joan Perucho i les seves Històries naturals.
Es va considerar que els títols dels articles eren molt suggestius mentre que els articles eren menors. Llegint el títol venien ganes de llegir-los però un cop llegits produïen decepció. La sensació que va transmetre el llibre va ser de fredor, foscor, com un dia emboirat i plujós, com la terra gallega a que tant sovint feia referència.
Potser valdria la pena donar-li una segona oportunitat i apropar-se a la poesia i la narrativa d'un autor amb una imaginació inesgotable.
Per ampliar informació podeu consultar els enllaços en el dossier de lectura o la Guia temàtica de Llegendes i monstres marins.
I un documental emès per televisió, Imprescindibles, que retrata de manera completa la figura de Cunqueiro, el seu món i la seva obra.
Es va considerar que els títols dels articles eren molt suggestius mentre que els articles eren menors. Llegint el títol venien ganes de llegir-los però un cop llegits produïen decepció. La sensació que va transmetre el llibre va ser de fredor, foscor, com un dia emboirat i plujós, com la terra gallega a que tant sovint feia referència.
Potser valdria la pena donar-li una segona oportunitat i apropar-se a la poesia i la narrativa d'un autor amb una imaginació inesgotable.
Per ampliar informació podeu consultar els enllaços en el dossier de lectura o la Guia temàtica de Llegendes i monstres marins.
I un documental emès per televisió, Imprescindibles, que retrata de manera completa la figura de Cunqueiro, el seu món i la seva obra.
Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona
