Nobles romans a les Drassanes? / Van ser les Drassanes construïdes a la platja?
Si, tot i que en esperit / No, però sí damunt un cementiri.
Si, tot i que en esperit / No, però sí damunt un cementiri.
Inhumació. Foto JL Biel
La darrera fase de la restauració de les Drassanes ha tret a la llum, mitjançant l'arqueologia, un dels descobriments més espectaculars en la Barcelona actual: la localització d’una gran necròpolis romana, que hauria acollit enterraments entre els segles I i VI de la nostra era.
En aquest gran cementiri s’han localitzat, durant les excavacions, més de 100 enterraments de diverses tipologies, que corresponen a l'evolució dels ritus funeraris al llarg de 500 anys. Sens dubte, els que més interès han despertat entre els especialistes, per la seva singularitat, i entre els mitjans de comunicació, per la seva espectacularitat, han estat, per una banda un mausoleu romà i les restes d'un llit funerari.
Urna cinerària. Foto JL BielEl mausoleu romà, construït en pedra i de planta quadrada, es pot veure durant la visita a les Drassanes, ja que és un dels pocs elements que, després de la restauració, ha quedat a la vista dels visitants. Al seu interior van aparèixer les primeres urnes cineràries de vidre trobades a Barcino. Aquestes urnes contenien les restes de cendres i ossos dels difunts enterrats i, en aquests moments, s’estan realitzant estudis antropològics per tal d’identificar les característiques bàsiques dels individus
Una altra troballa interessantíssima per la seva singularitat ha estat la localització de les restes incinerades d'un llit mortuori, a través de l'estudi de les peces d'ivori i ferro trobades a l'excavació. La tradició de cremació del difunt damunt d'un llit funerari prové de l'Orient i ja era present en civilitzacions com l'egípcia, la grega o l’etrusca. A la Península Ibèrica tenim vestigis escassos i sempre associats a les classes benestants.
Jaciment arqueològic a les Drassanes. Foto JL BielNo volem deixar passar l'ocasió de reconèixer, un altre cop, la feina excel·lent dels equips d'arqueòlegs i arqueòlogues que han treballat a les excavacions –encapçalats per l'Esteve Nadal i l'Iñaki Moreno-, i de les conservadores i restauradores que estan estudiant els materials trobats, per aportar més llum sobre la necròpolis. Representen molts investigadors que, des de diversos camps, han aportat la seva experiència i el seu coneixement a aquest projecte.
Què ens aporta la informació sobre la necròpolis a la història de les Drassanes? Podríem pensar que, directament, molt poca cosa. No obstant, ens diu molt sobre el terreny que varen triar els nostres avantpassats per construir-hi una de les infraestructures navals més important de la Mediterrània. Un terreny que estava consolidat ja en temps antics –els romans no haguessin sepultat els seus morts en una platja-, i pel qual, segurament, transitava una via marítima que recorria el front litoral, potser des d’una zona de fondeig d'embarcacions a l'altra banda de Montjuïc, fins arribar a la porta de la muralla romana encarada a mar.
Perquè, directament o indirecta, la Història sempre ens ensenya alguna cosa. Seguirem informant!
Pròxim capítol ... El poder de les paraules
En aquest gran cementiri s’han localitzat, durant les excavacions, més de 100 enterraments de diverses tipologies, que corresponen a l'evolució dels ritus funeraris al llarg de 500 anys. Sens dubte, els que més interès han despertat entre els especialistes, per la seva singularitat, i entre els mitjans de comunicació, per la seva espectacularitat, han estat, per una banda un mausoleu romà i les restes d'un llit funerari.
Urna cinerària. Foto JL Biel
Una altra troballa interessantíssima per la seva singularitat ha estat la localització de les restes incinerades d'un llit mortuori, a través de l'estudi de les peces d'ivori i ferro trobades a l'excavació. La tradició de cremació del difunt damunt d'un llit funerari prové de l'Orient i ja era present en civilitzacions com l'egípcia, la grega o l’etrusca. A la Península Ibèrica tenim vestigis escassos i sempre associats a les classes benestants.
Jaciment arqueològic a les Drassanes. Foto JL Biel
Què ens aporta la informació sobre la necròpolis a la història de les Drassanes? Podríem pensar que, directament, molt poca cosa. No obstant, ens diu molt sobre el terreny que varen triar els nostres avantpassats per construir-hi una de les infraestructures navals més important de la Mediterrània. Un terreny que estava consolidat ja en temps antics –els romans no haguessin sepultat els seus morts en una platja-, i pel qual, segurament, transitava una via marítima que recorria el front litoral, potser des d’una zona de fondeig d'embarcacions a l'altra banda de Montjuïc, fins arribar a la porta de la muralla romana encarada a mar.
Perquè, directament o indirecta, la Història sempre ens ensenya alguna cosa. Seguirem informant!
Article elaborat per Olga López
Pròxim capítol ... El poder de les paraules
1 comentari :
Molt interessant!
Publica un comentari a l'entrada