Javier Moreno Rico acaba de publicar el llibre La Contribución de Fernando Arranz Casaus (1895-1972) a la cultura marítima de Catalunya. El dia que va venir a donar-nos un exemplar per a la Biblioteca li vaig preguntar per què aquest llibre i ens va dir:
Perquè Fernando Arranz es mereix aquest llibre, és un acte de justícia, de reconeixement. Va defensar la cultura marítima en moments molt difícils. Quan va esclatar la guerra civil i fins al final es va mantenir fidel al règim legal de la República.
Arranz és qui va portar el Museu Marítim de Catalunya a l'edifici de les Drassanes.
Com a delegat de la Generalitat per a la Cultura Marítima va defensar aquesta cultura dins la legalitat i per aquesta raó va ser represaliat durant el franquisme. Va patir tres judicis, en el segon va estar sis anys a la presó, en el tercer el van acusar de maçó. Li van treure el títol de capità, el van expulsar de la Facultat de Nàutica i va haver de malviure donant classes particulars de nàutica.
El llibre inclou alguns dels seus manuscrits conservats a l’Arxiu del Museu Marítim de Barcelona, en el Fons personal Arranz. En aquests documents manuscrits Arranz reportava què va passar amb les diverses peces del museu i quines gestions es van dur a terme per tal de preservar aquest patrimoni marítim tan fràgil i amenaçat durant el conflicte bèl·lic. També queda reflectida la seva relació professional amb Francesc Condeminas i altres membres del personal del Museu Marítim de Barcelona.
Amb aquesta biografia Moreno ha fet un valuós exercici de recuperació de la memòria històrica.
Una lectura imprescindible per a tots aquells que tenim o hem tingut alguna vinculació amb el Museu Marítim ja que tal com ja va dir Isaac Newton "Si he pogut veure més lluny que els altres, només és perquè em trobo sobre les espatlles de gegants".
Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada